Descripció de l'atracció
La catedral de Glasgow té molts noms: la High Church (High Kirk) de Glasgow, la catedral de St. Kentigern, però el nom més famós és la catedral de St. Mungo. El títol de "Catedral" és més històric que real, ja que la catedral pertany ara a l'església presbiteriana d'Escòcia.
La història de la catedral està estretament relacionada amb la història de la ciutat de Glasgow i del seu patró Saint Mungo. El veritable nom del sant és Kentigern, provenia d'una noble família reial i Mungo és el seu sobrenom. Sota el nom de Kentigern, és venerat a Irlanda i Gal·les, així com a l’Església Ortodoxa. La catedral es va erigir al lloc on a la VI es va construir personalment la seva església Sant Mungo. La catedral alberga la tomba de Sant Mungo, que és un lloc de pelegrinatge. La catedral es va construir al segle XII per ordre del rei David, que va ser present a la fundació de l'edifici el 1136. La catedral és un excel·lent exemple d’arquitectura gòtica escocesa. La majoria de les estructures i pisos de fusta es remunten al segle XIV. La catedral està situada en un vessant i, per tant, consta de dues parts: l’església superior i l’església inferior.
Desafortunadament, poques esglésies medievals han sobreviscut a Escòcia des de la Reforma, i la catedral de Glasgow és l'única catedral gran que queda a l'Escòcia continental. El 1583, l'Ajuntament de Glasgow va decidir restaurar la catedral, tot i que això no era responsabilitat de la ciutat. La catedral ha sobreviscut fins als nostres dies només gràcies a aquesta decisió. L’antic mur de l’altar de la catedral és també un dels rars exemples que es conserven. No tots els elements decoratius de la catedral són antics; en particular, aquí podeu veure excel·lents vitralls de la postguerra.
Formalment, la catedral no ha estat catedral des del 1690, ja que aquí no hi ha cap seu episcopal. Ara l’església presbiteriana d’Escòcia celebra serveis a la catedral i l’edifici de la mateixa catedral pertany a la corona.
