Descripció de l'atracció
La catedral de Santa Maria Assunta és la principal església catòlica romana d’Aosta. El lloc on avui s’estén la plaça Giovanni XXIII, va ser la part sud del fòrum romà durant l’existència de la colònia d’Augusta Pretoria. Fins i tot després de la caiguda de l’Imperi Romà i la decadència de la colònia, aquest lloc no ha perdut la seva importància cabdal en la vida dels habitants de la ciutat. Va ser aquí, a l'oest de la galeria coberta, Cryptoportica, que es va erigir el primer edifici cristià d'Aosta a finals del segle IV. Era un impressionant edifici d’una sola nau que acabava en un absis, un baptisteri a ponent i diverses estances, una de les quals es feia servir com a segon baptisteri. La façana de la catedral es trobava a pocs metres de l’ala oriental del Criptoportic i, en realitat, hi estava connectada. Tot el complex, al qual més tard es van afegir diverses habitacions, va ser utilitzat durant diversos segles com a residència del bisbe i del clergat, i el seu aspecte no va experimentar canvis significatius fins a la baixa edat mitjana. L’inestimable cicle de frescos descobert durant els treballs arqueològics a les golfes de l’església també es remunta al segle XI: gràcies a aquests frescos, així com als frescos de l’església de Sant'Orso, Aosta es considerava el centre de l’art otoià a Europa.
A la segona meitat del segle XI, la part occidental de la catedral va ser completament reconstruïda; llavors constava de dues torres i un absis central sobresortit. Al segle XIII, dos dels cinc absis originals van ser enderrocats i substituïts per una galeria coberta i un passadís circular al voltant de les parades del cor. Entre els segles XV i XVI, la catedral es va decorar amb diverses obres d’art per iniciativa del bisbe d’aleshores. Al cor superior, decorat amb un crucifix de fusta, apareixien dues files de seients tallats i el terra estava enrajolat amb mosaics. L’altar principal barroc de la catedral de Santa Maria Assunta és de marbre negre amb esquitxades de colors. Dues escales condueixen des del cor fins a la cripta del segle XI amb petites columnes medievals.
La façana actual de la catedral consta de dues parts diferents: l’atri data del segle XVI i el frontó neoclàssic es va erigir el 1848. L’atri està decorat amb figuretes de terracota i frescos. Al costat de l'església, al costat nord, hi ha un claustre, una galeria coberta. Es va construir el 1460 a l’emplaçament d’un altre més antic i destaca pel fet que es van utilitzar diversos materials per crear-lo: pedra de bardillo gris per a lesenes, pedra calcària cristal·lina per a capitells i gres per a arcs i revestiments. Al centre hi ha una columna romànica amb capitells corintis.
El 1985 es va obrir un museu a la catedral, que introduïa els visitants en l'art local dels segles XIII-XVIII.
