Descripció de l'atracció
L'església de Santa Croce és un monument únic de gran valor històric, no només per la puresa de l'expressió de l'estil gòtic, sinó també per la riquesa d'obres d'art que conté. La creació de la basílica de Santa Croce (Santa Creu), una de les esglésies més grans de la ciutat, s’atribueix al genial mestre Arnolfo di Cambio, que va començar a treballar-hi el 1294. Els treballs van continuar fins a la segona meitat del segle XIV, però només es va consagrar el 1443. La façana amb els seus tres portals, dissenyada per N. Matas, data del segle XIX. El campanar, que data de la mateixa època (1847), va ser construït per l'arquitecte G. Bakcani. Un pòrtic d’arcs lleugers, gairebé aeri, recorre el costat esquerre de la basílica.
L’interior senyorial consta de tres naus. La nau central està separada de les laterals per esveltes pilones octogonals, a partir de les quals arcs apuntats amb doble emmarcament corren cap amunt com a rierols d’una font. La bellesa de l'església va patir una mica la reurbanització iniciada al segle XVI. L’església té un sostre tipus encavallada; al terra: antigues làpides en tot l'espai de les naus.
Als transsepte hi ha diverses capelles, entre les quals hi ha la capella Maggiore amb el fresc "Llegenda de la Santa Creu" d'Agnolo Gaddi. (1380). A l'altar hi ha el políptic de Jerini que representa la Mare de Déu i els Sants i, a sobre, la Crucifixió de l'escola Giotto. Els vitralls es remunten al segle XIV.
Les làpides més famoses es troben al llarg de les parets de la nau dreta: el monument a Miquel Àngel de Vasari (1579), el monument a Dante Alighieri de l’escultor Ricci (1829), el monument a Maquiavel de Spinazzi (1787) i el monument a Galileu Galilei.
A la part dreta del transsepte hi ha la capella Castellani amb frescs de bella execució d’Agnolo Gaddi (1385) que representen les Vides dels Sants. A l’altar hi ha la Crucifixió de Jerini.
A la part inferior del transsepte hi ha la capella Baroncelli amb una tomba familiar bellament gòtica i un nínxol decorat amb un fresc de Taddeo Gaddi - Madonna. A les parets hi ha frescos del mateix artista que representen escenes de la Vida de la Mare de Déu. Políptic d’altar Coronació de la Mare de Déu per Giotto.
El portal de Michelozzo porta a la Sagristia, on a la capella Rinuccini es poden admirar els frescos que representen la vida de la Magdalena i la Mare de Déu de l'artista Giovanni di Milano. El retaule de Giovanni del Biondo (1379) és preciós. A més de les capelles esmentades, l’església de Santa Croce també té capelles que guarden obres d’art inestimables: capella dels Medici, capella de Velutti, capella de Peruzzi, capella de Bardi, capella de Tosigny, capella de Pulci.
Al fons del pati del monestir de la basílica de Santa Croce s’obre la capella dei Pazzi, una bella creació de Brunelleschi, que va començar a treballar el 1443. La decoració de la capella va ser feta per mestres com Desiderio da Settignano, Luca della Robbia, Giuliano da Maiano. La capella està precedida per un pronaos de columnes corínties. La petita cúpula amb sostre cònic i llanterna circular es va acabar el 1461. L’interior és l’encarnació de la bellesa i l’harmonia del Renaixement: les pilastres de pedra grisa emfatitzen la blancor de les parets.
