Descripció de l'atracció
El complex funerari del sultà Askebe Turbesi es troba dins de la fortalesa d’Alanya, a cent metres de la mesquita de Suleymaniye. Va ser erigit el 1230 per ordre d'Askebe Turbesi, el primer cap de la fortalesa sota el sultà Aladdin Keykubat I. El complex era de pedra i la cúpula i les parets interiors estaven cobertes de maons. L'edifici, que té forma de quadrat, constava de dues habitacions: directament la tomba del sultà Askebe Turbesi i el mesjit. La tomba conté una tomba llarga.
També hi ha tres tombes més. El més probable és que l’absis del mesjit estigués prèviament cobert de faiança. Té una imatge amb una inscripció que diu: "Només l'Altíssim coneix els conqueridors del cel i de la terra. Les cases per pregar a Déu només les construeixen aquells que realment creuen en Ell i en la vinguda del dia del préstec. L'edifici va ser construït el 1230, durant el regnat dels necessitats. a favor d'Al·là el gran sultà Aladí, el seu pobre esclau Askebe ". Al pedestal, a pocs metres del mesjit, hi ha un minaret cilíndric de maons. Fins ara, només una part del minaret ha arribat al balcó.
Fins i tot a la roca sobre la qual es troba la tomba, es tallen tres tombes antigues addicionals, cadascuna d’elles de dos metres de llargada. De les fonts que ens han arribat, se sap que es van utilitzar en períodes posteriors com a embassaments d’aigua.
Els cendrers col·locats als salons i al jardí són un símbol peculiar del complex. En la seva major part, aquests vaixells són productes d’origen local, molt estesos a la regió cilícia. Estaven fetes de pedra calcària i associades a una cerimònia funerària. En entendre perfectament el difícil que és fer una tomba en una zona rocosa, els veïns de la zona es van veure obligats a cremar els cossos dels morts i a col·locar les cendres en vasos especials de pedra calcària, molt abundants a la zona. Diuen que creien que la crema del difunt suposava la immortalitat dels seus éssers estimats i, al mateix temps, donaven fe del respecte cap al difunt. Els vaixells eren de diverses mides i pertanyien principalment als períodes romà i bizantí. Els vasos s’assemblen a un sarcòfag i la tapa és similar a una sella.
