Algèria és el país de contingut negre més gran en termes de superfície, situat al nord d’Àfrica. El 1962, l’Estat va obtenir la independència de França i, malgrat que només l’àrab es va proclamar la llengua estatal d’Algèria, el francès encara s’utilitza àmpliament al país.
Algunes estadístiques i fets
- Les esmenes constitucionals del 2002 reconeixen els dialectes berbers com a llengües "nacionals" d'Algèria. El berber és parlat per gairebé el 28% dels algerians.
- El dialecte berber més comú és la llengua cabila.
- L’àrab és considerat natiu per aproximadament el 72% dels habitants del país i més del 85% parla la seva versió local.
- Malgrat la manca d’oficialitat a França, s’hi publiquen mitjans impresos, l’ensenyament es du a terme a les escoles primàries i les representacions s’escenifiquen als teatres.
Els lingüistes assenyalen que la llengua parlada a Algèria és l'àrab, amb molts préstecs del francès.
Àrab al Magrib
La llengua oficial d'Algèria, l'àrab literari, és en realitat molt diferent de la versió algeriana parlada. L’àrab local forma part de la població dialectal del Magrib i és molt similar al marroquí i al tunisià.
Tot i la seva condició d’estat, l’àrab literari no és una assignatura escolar i, per tant, l’algerià col·loquial és més comú. És una mica més senzill que la versió literària, però tot i així, un percentatge molt reduït d’algerians hi pot escriure o llegir.
Llegat colonial
Però la situació amb el francès al país és exactament el contrari i forma part del currículum escolar estàndard. Gairebé 20 milions de persones saben llegir i escriure en la llengua dels antics colonialistes, que és aproximadament el 50% de la població total. Dos terços dels algerians són capaços de parlar i entendre el francès. Tots els cursos de negocis i ciències de les universitats locals s’imparteixen en francès.
Notes turístiques
Atesa la condició de l'anglès com a llengua de comunicació internacional, el govern d'Algèria va intentar cridar l'atenció especial de la població sobre el seu estudi. A l'escola secundària, l'anglès es va introduir al currículum com a segona llengua estrangera obligatòria, però a finals del segle passat la situació va tornar a canviar. Ara els estudiants tenen el dret de triar si volen estudiar-lo o francès i la majoria s’han inclinat cap als familiars.
Quan planifiqueu un viatge o excursions, és millor utilitzar els serveis d’un guia de parla anglesa per evitar problemes per comunicar-vos amb els locals.
