La ciutat de Chisinau és avui anomenada la més còmoda de totes les ciutats del desenvolupament soviètic. És una mena de versió moldava de Moscou, que es diferencia d’altres per la seva versatilitat, soroll i espontaneïtat. És aquí on es concentra tota la riquesa de la república i es troba el seu veritable centre cultural i històric.
Actualment, Chisinau és una ciutat moderna i segura on un turista pot passejar allà on vulgui, fer-se una foto, explorar els llocs d'interès o simplement passejar pels carrers i relaxar-se a nombrosos acollidors cafès i restaurants. Tanmateix, la brillantor moderna no és res més que un vel sota el qual s’amaga l’autèntica essència d’aquesta gloriosa ciutat. I l’escut de Chisinau, que reflecteix totes les seves antigues tradicions, en pot explicar més.
Història de l'escut
Cal tenir en compte que al llarg de la història de la ciutat, l’escut ha canviat diverses vegades. Això es deu al fet que des del segle XV, Chisinau va començar a despertar interès pels estats veïns i, per tant, va ser capturada sovint. Els nous propietaris sovint van exercir una influència significativa en la vida cultural de la ciutat, per tant, els seus símbols oficials van canviar moltes vegades.
El primer esment d’un escut modern data de principis del segle XIX. Va ser llavors quan l'escut va adquirir un color blau i es va decorar amb una àguila (tot i que al principi era de dos caps, segons la tradició de l'Imperi rus).
L’esbós final era del 1930, que encara s’utilitza amb canvis menors. També cal assenyalar que va ser redactat sota l'administració romanesa provisional, però, com podeu veure, conté tot el necessari, ja que els ciutadans encara no volien corregir-ho.
Descripció de l’escut de Chisinau
En total, la composició conté els elements següents: un escut de color blau; Àguila; corona de la torre; cap de búfal. L’escut blau, que és el fons principal, en aquest cas té una doble interpretació. En primer lloc, simbolitza la llibertat i la il·limitació del cel i, en segon lloc, la generositat i l’honestedat dels seus ciutadans.
L’àguila és un símbol del poder estatal, a més d’un atribut de supremacia, que hauria de ser inherent a totes les principals capitals. La corona de la torre també és un símbol clàssic, cosa que significa que la ciutat és un centre important.
El cap de búfal, al seu torn, simbolitza la força i la resistència de la ciutat, així com la seva capacitat per suportar dignament les adversitats de la vida.