El Canadà Montreal és una de les ciutats més singulars del món. La seva peculiaritat rau en l’originalitat de la zona on es troba. És una dispersió d’illes fluvials separades per canals d’aigua. Semblaria, a primera vista, no el lloc més convenient per construir una ciutat, però els locals van aconseguir convertir tots els desavantatges en avantatges.
El Montreal modern és una ciutat verda, pintoresca i molt acollidora amb molts racons. Els gratacels aquí conviuen força amb antigues mansions, de manera que els caçadors de fotografies amb èxit de monuments antics valoren molt aquesta ciutat. L’escut de Montreal mateix es pot anomenar un peculiar monument de l’antiguitat. I, tot i que es va adoptar oficialment recentment, tota la seva història hi està encriptada.
Història de l’escut de Mont-real
La qüestió de dotar la ciutat del seu propi escut va començar a mitjan segle XIX, just després que el Canadà deixés de ser una colònia francesa. Malauradament, les autoritats de la ciutat van posposar la qüestió i, a causa dels esdeveniments posteriors al món, se’n van oblidar completament per recordar-la de nou el 1981. Al mateix temps, es va adoptar oficialment l’escut.
Descripció de l'escut
Tenint en compte el passat de la ciutat, l'escut de Mont-real està decorat amb les millors tradicions d'Europa occidental. Per tant, a diferència de les mateixes ciutats americanes, és particularment informativa i està molt ben decorada. En total, la composició conté el següent:
- doble escut creuat;
- flors;
- Fulles d'auró;
- un castor rosegant un tronc;
- cinta amb el lema de la ciutat.
En aquest cas, el lliri heràldic, o Fleur de lis, parla d’arrels franceses. A l’edat mitjana, aquest signe era l’element principal dels escuts i emblemes de les ciutats pertanyents a la corona francesa.
Montreal també va tenir un breu període d’estada al Regne britànic (després de la victòria de Gran Bretanya a la Guerra dels Set Anys). Els creadors de l'escut també van assenyalar-ho amb l'ajut d'una rosa anglesa.
El card i el trèvol següents són una mena d’homenatge als emigrants escocesos i irlandesos, que representaven un percentatge sòlid de la població de Montreal.
La resta de símbols són signes d’honor per al Canadà i la seva presència aporta una nota de patriotisme a l’escut. Per exemple, el castor és un símbol tradicional d’aquest estat, així com les fulles d’auró.
El toc final de la composició es pot considerar el lema de la ciutat, que en llatí significa "benestar en harmonia", que és el més adequat per a un assentament tan viu i multinacional.
