I, tot i que l’escut d’Andorra es va aprovar recentment, el 1969, d’un cop d’ull, queda clar quina llarga història té aquest estat nan i la seva gent.
El principat, d’una banda, es va establir molt convenientment, als Pirineus orientals, entre França i Espanya. D'altra banda, la influència de les dues grans potències en la política, l'economia i la cultura del petit veí no va ser exempta. I això també es reflecteix en el símbol estatal principal.
Junts som més forts
Així es tradueix el lema del principat, escrit a l’escut, de la llengua llatina. Avaluant de manera realista l’escala de l’acció, és a dir, la petita mida del territori i la petita mida de la població, les autoritats del país intenten unir la gent amb aquest lema.
Altres elements de l’escut recorden el passat històric gloriós, fets significatius, personatges, dinasties. A més, per a la imatge de l’escut d’Andorra s’han escollit dos colors primaris i dos colors addicionals, cadascun d’ells sembla molt digne i ric:
- els colors escarlata i daurat que tenen el paper principal;
- el color platejat que es troba a l’acabat de mitra;
- color blau en els detalls de les figuretes d’animals.
El símbol principal d’Andorra és un escut de quatre parts. La part superior esquerra és escarlata. En aquest camp es localitzen els elements associats a l’Església catòlica, és a dir, el bàcul i la mitra episcopal. El personal i el tocat del màxim clergat de l’Església catòlica estan representats en color daurat, la mitra té elements de plata separats.
La part superior dreta de l'escut està formada per un camp daurat i tres franges escarlates verticals (pilars). Recorda la important dinastia Dom de Foix del sud de França. En diversos moments, representants d’aquesta família posseïen terres veïnes, inclosos els territoris on avui es troba Andorra.
La part inferior esquerra de l’escut és similar a l’anterior, de nou un camp daurat i pilars escarlates (ratlles verticals), només el seu nombre ha augmentat en un. I aquesta part de l’escut simbolitza Catalunya, que forma part de l’Espanya moderna. El territori històric de Catalunya era molt més ampli, abastava les dues parts del sud de França i els Pirineus orientals, on ara hi ha Andorra.
La resta (a la part inferior dreta) repeteix el color del marge superior esquerre, daurat, i té imatges de dues vaques fetes de color escarlata amb peülles blaves, banyes, coll i campanes. Aquesta zona de l’escut simbolitza Béarn.
