Cada viatger associa París amb alguna cosa especial per a ell mateix i, per tant, no hi ha dues rutes idèntiques escollides pels turistes que es trobin en aquesta ciutat. A algunes persones els agraden els temples i les catedrals, d’altres prefereixen els jardins i els parcs i algú intenta caminar per tots els ponts parisencs. Hi ha gairebé quatre dotzenes d'aquests darrers aquí només als bulevards i, per tant, l'aparició d'un nou i completament diferent pont elàstic a París va ser percebut pels fanàtics d'aquestes estructures amb gran interès.
Disseny francès
L’estudi de disseny local AZC fa diversos anys que proposa un pont de trampolí inusual a París. La idea es basa en mòduls inflables interconnectats que connecten les ribes del Sena pràcticament al centre de la ciutat. Inicialment, la idea no va tenir èxit: tant les autoritats com els ciutadans eren molt escèptics sobre el projecte.
Tanmateix, París es veu regularment sacsejada per aquestes innovacions en termes d’arquitectura que, segons els habitants indígenes, espatllen catastròficament l’harmonia habitual dels barris antics. Prenem, per exemple, la Torre Eiffel, l’aparició del qual al paisatge urbà a finals del segle XIX va provocar una tempesta de protestes. Tot i això, avui s’ha convertit en l’atracció mundial més visitada i fotografiada, malgrat que alguns parisencs encara prefereixen sopar al restaurant que hi ha, només perquè la creació del gran Eiffel no els fa sortir els ulls.
Igualment indignada fou la construcció del Centre d’Art i Cultura Georges Pompidou, que es va inaugurar als anys 70 del segle XX. El seu aspecte ambigu va avergonyir als respectables parisencs i el centre, mentre protestaven, es va convertir en la tercera atracció del país en nombre de visitants anuals.
Prova de força
Un nou pont elàstic a París connectava la part oriental de la petita illa dels Cignes i el XV districte de la capital francesa. Consta de tres mòduls inflables de 30 metres, la durabilitat dels quals ja ha estat confirmada no només pels càlculs matemàtics, sinó també pels fanàtics de tot allò poc convencional i interessant. Els mòduls estan "cosits" en una estructura de 94 metres, el "terra" de malla del qual permet veure les aigües del Sena durant la travessia.
La ubicació del nou referent parisenc no va ser escollida per casualitat. Molt a prop, la torre Eiffel, de tres-cents metres, s'enfila al cel, cosa que significa que el pont té totes les possibilitats de convertir-se aviat en un objecte de ciutat igualment visitat.
