El poble serbi no divideix els seus costums en església i gent popular i, per tant, en cada festa o ritu local es pot sentir la gran influència de l’ortodòxia. Eslaus per origen, els serbis van prendre molt dels pobles veïns i, en les seves tradicions, es troben clarament les notes dels costums tracis i balcànics. Estant aquí de vacances o de negocis, tots els viatgers troben invariablement les tradicions de Sèrbia, i aquest conegut resulta molt agradable i gratificant.
Glòria de padrina
El costum més important dels serbis és la celebració de la Glòria. Aquesta tradició de Sèrbia és única i inimitable i el seu significat rau en el fet que cada família té el seu propi sant aquí. És venerat per tots els membres de la família i és heretat en la línia paterna. Quan una dona es casa, honra la glòria del seu marit.
La Glòria de la Creu no només és familiar, sinó també clanenca, església o rural, quan el sant és venerat per tota la família, parròquia de l’església o poble. Es creu que aquesta tradició de Sèrbia provenia d’avantpassats que vivien en temps precristians, quan existien molts déus a la vida de les persones.
La celebració de la Glòria de la Creu inclou diversos ritus:
- La vigília d’un dia important, es convida un sacerdot a la casa i se li demana que consagri la casa i l’aigua. És sobre ell on es prepara el plat principal de la taula festiva.
- Tots els membres de la família es reuneixen per a un sopar de gala i, sobre la taula, hi ha certament un kalach i un kolivo: farinetes amb panses, abocades amb mel i bullides en aigua beneïda.
- Al matí del mateix dia, la família va al temple i participa del sagrament. Durant el servei, s’ha de pregar per la salut dels membres vius del clan i per la pau dels qui van deixar aquest món.
- Els avituallaments també s’han de servir per als hostes, amb la finalitat de rebre aquells que no celebren la Glòria aquest dia.
- El Dia de la Glòria de la Creu al poble és celebrat per tot el món. Això té lloc sota un arbre sagrat sobre el qual està esculpida una creu.
Ulls a ulls
Quan saluden o coneixen algú, els residents locals sempre miren als ulls al seu interlocutor. Aquesta tradició sèrbia demostra pensaments purs i bones intencions. És costum mirar-se als ulls, fent picar ulleres durant les festes.
Quan us reuniu, heu de donar la mà i després besar-vos tres vegades, si us van presentar un familiar d’amics, esposes o marits. En entrar a una botiga, cafeteria o restaurant, assegureu-vos de saludar. Això és habitual en les tradicions de Sèrbia i disposa d’una comunicació agradable entre els vostres interlocutors.
