L’Afganistan és un estat de llarga durada que ha estat en una posició difícil entre la guerra i la pau durant molt de temps. Fins ara, els turistes ho passen amb la seva atenció, tement per la vida dels seus éssers estimats. Només podem esperar que aquest petit país asiàtic tingui per davant una vida feliç i tranquil·la i que les províncies d’Afganistan siguin capaces de sorprendre els turistes amb exotisme i cuina nacional.
Província més septentrional
Es tracta de Badakhshan, els territoris del qual es troben al nord de l’Afganistan. La major part és un terreny muntanyós, les serres més belles del Pamirs i l’Hindu Kush, prats que semblen alpins, deserts situats a gran altitud.
Santuari perdut
Fa set segles, la principal ciutat d’Afganistan va ser nomenada entre les més belles del planeta. Fins i tot el nom tenia una interpretació pintoresca: "aigua entre flors", perquè les illes de la ciutat es trobaven a la vall i a la primavera s'amagaven en una vegetació frondosa.
A més de la bellesa i l'atractiu extern, Kabul era un important centre cultural. Ara només queden restes i restes de l’antiga grandesa. Molts dels monuments d’història i cultura antigues de Kabul s’han conservat gràcies al treball dedicat del personal del Museu Nacional d’Afganistan.
Un altre lloc preciós es troba a les rodalies de la capital: el jardí de Babur, que va rebre el seu nom en honor del primer propietari. La plantació acuradament pensada, un sistema de boniques cascades, plantes úniques i rares, moltes d’elles portades de països llunyans, són l’orgull de l’Afganistan.
Oasi de xiprer
La major part del territori de la província de Kandahar està ocupat pel desert de Bakwee, cosa que complica enormement l'existència de residents locals. Per tant, la major part de la població es concentra al voltant de la capital, que té el mateix nom que la província. La ciutat principal de Kandahar es troba al cor d’un oasi que sorprèn amb les moreres florides i la bellesa maragda dels esvelts xiprers.
Minaret de melmelada
Al nord-oest de l’Afganistan hi ha un edifici religiós únic, un minaret, la construcció del qual es remunta al segle XII. Aquest monument històric va ser creat per les mans de grans mestres que van utilitzar un material completament normal: argila cuita.
Molts historiadors creuen que el minaret Jam és l’única estructura que queda de la ciutat de Firuzkukh, que ha desaparegut de la superfície de la terra. El monument de la història afganesa fou pres sota la protecció d’especialistes de la UNESCO, es troba en un lloc inaccessible, en un congost envoltat de serralades.
