La població de Geòrgia és de més de 4 milions de persones (de mitjana, 70 persones viuen per 1 km quadrat).
La composició ètnica de Geòrgia està representada per:
- Georgians;
- Armenis;
- Azerbaidjanos;
- altres nacions (russos, ossets, abjasis, grecs, alemanys, polonesos, búlgars).
Els georgians són els descendents de les tribus que es van establir a la Transcaucàsia occidental a l’antiguitat. El poble georgià es va formar gràcies a tribus afins (Kartas, Megrelo-Chans i Svans): han estat dedicats a la cria de bestiar i a l'agricultura durant molts segles. I a principis del segle XX, els georgians van començar a dedicar-se a la producció de te, l'elaboració del vi, la cria de cucs de seda, l'apicultura i la pesca.
La llengua estatal és el georgià, però s’utilitzen àmpliament les llengües armenia, russa i azerbaidjana.
Grans ciutats: Batumi, Tbilisi, Rustavi, Kutaisi, Sukhum, Tskhinvali, Zugdidi.
Els residents a Geòrgia professen ortodoxia, catolicisme i islam.
Esperança de vida
La població masculina viu de mitjana fins als 73 anys i la femenina, fins als 80 anys.
Les taxes d’esperança de vida prou altes es deuen en gran part al tret característic de la cuina georgiana: la gent de Geòrgia menja verdures tant com a plats independents com a plats secundaris per a carn. Els tomàquets, les mongetes, les albergínies són especialment apreciades pels georgians.
Les principals malalties que pateix la població de Geòrgia són les malalties cardiovasculars, les malalties del sistema digestiu i el sistema genitourinari.
Tradicions i costums
L’hospitalitat és una de les tradicions principals a Geòrgia: els clients són respectats i estimats aquí. Anteriorment, els pobles de Geòrgia assignaven habitacions o cases especials per als hostes, on podien anar lliurement a menjar o passar la nit.
Les tradicions del casament tenen un especial interès. Sempre hi ha molta gent en un casament georgià, perquè segons la tradició, tots els familiars dels nuvis han d’estar presents al casament. Després de casar-se, els joves han d’anar a la seva futura casa: abans que la núvia hi entri, el nuvi ha de deixar anar un cel blanc al cel, abans d’haver pujat al terrat de la casa. Després d’això, els nuvis han de beure vi d’una copa: primer el nuvi ha de prendre el vi i després la núvia, però abans de donar-li la copa, hi ha de posar un anell, que posteriorment posarà al dit de la seva estimada. Després, els convidats són convidats a un casament (els casaments georgians sempre són sorollosos i divertits amb danses i cançons). Pel que fa als costos del casament, la major part dels costos són a càrrec de la família del nuvi, mentre que el principal “capital” de la núvia és la castedat, la modèstia, l’aforrament i el caràcter complaent.
Si a Geòrgia us conviden a la taula, no us negueu (els georgians tracten aquestes negatives dolorosament).
