Descripció de l'atracció
La basílica de San Zeno Maggiore és una de les esglésies romàniques més boniques de Verona, construïda al cementiri del patró de la ciutat de Zinon de Verona, que també va ser el primer bisbe local.
Sant Zenon va morir a la fi del segle IV i diverses dècades després es va construir una petita església sobre la seva tomba per ordre de l'emperador Teodoric el Gran. Va existir durant uns quatre segles, fins que va ser destruït el 807, i va aparèixer un nou temple al seu lloc, on es van col·locar les relíquies de Zinon. Aquesta església es va mantenir encara menys: a principis del segle X, durant la invasió hongaresa, va ser gairebé completament destruïda i les relíquies del sant van ser transferides a la catedral. D’allà, el 921, van ser retornats a la cripta, l’única estructura que es conserva de l’església. La construcció de l’edifici actual de la basílica es va completar a la segona meitat del segle X per decret de l’emperador Otó el Gran i es va construir un campanar al segle XI. Malgrat que l’edifici va ser molt malmès durant el terratrèmol de 1117, ja va ser restaurat el 1138. A finals del segle XIV, s’hi van realitzar les següents obres de renovació: es va substituir la coberta, es va crear el plafó de la nau central i es va afegir l’absis d’estil gòtic. Després, durant molt de temps, el temple va resultar mig abandonat i, a principis del 1800, es trobava en un estat depriment. La seva restauració completa només es va completar el 1993.
L'edifici actual de la basílica està construït amb tuf volcànic local amb rares intercalacions de marbre, que estan decorades amb baix relleus sobre el tema del Judici Final. L’autor d’aquests baix relleus, que avui, malauradament, poc es distingeixen, és l’escultor Brioloto. També va crear una rosassa rodona al centre de la façana, anomenada "Roda de la Fortuna". L’entrada a l’església està decorada amb un portal gòtic, creat al segle XII pel mestre Nicolo, que també va treballar al portal de la catedral de Verona. Les columnes del pòrtic suporten les figures dels lleons, que esquinçen la presa, i el pòrtic està decorat amb escultures de Joan Evangelista, Joan Baptista i imatges dels dotze mesos de l'any. Aquí també podeu veure la imatge de Sant Zenó envoltat de soldats a peu i a cavall. Als laterals de l'entrada principal, en quatre nivells, hi ha 16 baixos relleus fets sobre temes de l'Antic i del Nou Testament, a més de representar escenes cavalleresques medievals. Les portes de la basílica estan enfrontades amb panells de bronze amb temes bíblics, alguns dels quals ja tenen uns 900 anys d’antiguitat.
L’interior del temple crida l’atenció pel seu luxe: aquí es pot veure una pica baptismal del segle XII tallada en una sola peça de marbre, un altar de pedra tallada, frescos dels segles XIII al XV i altres obres d’art, inclòs el famós tríptic per Andrea Mantegna "Madonna entronitzada amb àngels i sants" … Una de les naus conté un enorme bol de pòrfir, descobert durant les excavacions d’antics banys romans. I a la cripta, en un reliquiari de cristall, hi ha les relíquies de Sant Zenon.
Al costat de la basílica hi ha un claustre del segle XII, les galeries del qual consten de nombroses columnes dobles amb arcs. Aquí es poden veure diverses làpides medievals, inclosa una làpida d’un dels membres de la família Scaliger, creada el 1313. Una mica més enllà es troba l’església de San Procolo, que acull les relíquies del quart bisbe de Verona, Sant Proclus. Es va construir als segles VI-VII, però es va reconstruir completament després del terratrèmol del 1117. Finalment, a la rodalia immediata de la basílica de Sant Zenó es troben les ruïnes d’un petit monestir construït al segle IX i destruït durant les guerres napoleòniques. Només han sobreviscut una enorme torre de maó i claustres.
