Descripció de l'atracció
La basílica de Notre Dame de Victoire es troba al carrer del mateix nom al nord de Pont Neuf i Rivoli. Aquesta és una de les cinc esglésies de l’arxidiòcesi de París, que tenen l’estatus honorari de basílica menor.
La basílica deu el seu origen a la victòria militar de Lluís XIII a La Rochelle el 1628. Després d’haver guanyat una victòria sobre els hugonots (i al mateix temps sobre els britànics que donaven suport als hugonots), el rei va decidir perpetuar l’esdeveniment erigint una església dedicada a la Mare de Déu. Es preveia construir el temple al monestir dels agustins descalços, a prop de l’actual carrer Petit Per ("pares petits", com s’anomenen els agustins).
L'arquitecte Pierre Le Mouet va desenvolupar el projecte, escollint el concepte de basílica, un tipus especial de temple rectangular amb un nombre imparell de diferents altures de naus. Lluís XIII va posar personalment la primera pedra de la futura església; això va passar el 9 de desembre de 1629. L’arquebisbe de París Jean Francois Gondi (futur líder de la Fronda) va consagrar l’edifici.
L’obra es va enfrontar a dificultats financeres: a causa de la manca de diners al tresor, les obres es van aturar fins al 1656. Des de llavors, el projecte ha estat dirigit constantment pels arquitectes Liberal Bruin, Gabriel Le Duc i Jean Sylvain Carteau. L’església es va completar completament el 1740.
Mig segle després, durant la revolució, es va tancar el monestir dels agustins descalços i es va saquejar l’església. L'edifici acollia la Loteria Nacional, que, per decisió de la Convenció, participava en el sorteig de béns d'emigrants reialistes que havien fugit de França. Durant un temps, fins i tot van negociar amb valors, però el 1802 Napoleó va emetre un decret sobre la construcció d’una nova Borsa de París (Bronyard Palace), i l’edifici del Petit Per fou retornat a l’església.
L’església estava situada en un districte comercial i tenia pocs feligresos. El 1836, el rector, el P. Charles Eleanor Dufrichet Destenette va dedicar el temple al Cor Immaculat de la Mare de Déu; a partir d'aquest moment, els pelegrins i els creients van començar a acudir aquí. El 1927, l'església va rebre l'estatus de "basílica menor" de París.
A la part oriental del transsepte (nau transversal) hi ha una estàtua de la Mare de Déu amb el Nen, a la qual milers de persones porten els seus regals. Aquí també podeu veure set grans quadres de Charles-André van Loo, el “primer artista” de Lluís XV, dedicats a la vida de Sant Agustí i al setge de La Rochelle.
