Descripció de l'atracció
La catedral de San Matteo és la principal església catòlica romana de la ciutat turística de Salerno i una de les atraccions turístiques més populars. La catedral està dedicada a sant Mateu, un dels quatre evangelistes, les restes de la qual estan enterrades a la cripta interior.
L'edifici de l'església es va construir al lloc d'un antic temple romà al centre de la ciutat, quan Salerno era la capital del Principat de Salerno, que s'estenia des del golf de Nàpols fins al mar Jònic. Les obres de la seva construcció van començar el 1076 per iniciativa del governant normand Robert Guiscard. I la catedral fou consagrada el 1085 pel papa Gregori VII.
Durant diversos segles de la seva història, San Matteo s’ha reconstruït més d’una vegada. El 1688, l'arquitecte Ferdinando Sanfelice va redissenyar l'interior de la catedral a l'estil del barroc napolità i del rococó. L'aspecte original de l'edifici es va retornar només als anys 30 després d'una restauració a gran escala. I el 1943, la catedral va ser greument danyada durant el desembarcament de les tropes aliades a Itàlia.
El tret més sorprenent de San Matteo és el seu campanar de 56 metres amb petites arcades i finestres de volta, erigit a mitjan segle XII a l’estil àrab-normand. La façana romànica de la mateixa catedral destaca per les portes bizantines de bronze realitzades a Constantinoble el 1099: estan decorades amb 56 plafons que representen figures, creus i escenes de la vida de Crist. El pòrtic, amb les seves 28 columnes incrustades, mostra clarament la influència de l’art àrab. També conté diversos sarcòfags romans.
A l'interior, la catedral consta d'una nau central, dues capelles laterals, separades entre si per columnes i tres absis. L'interior està decorat amb obres d'art: dos púlpits amb patrons de mosaic, pintures de Francesco Solimena, una estàtua gòtica de la Mare de Déu amb el Nen del segle XIV i les tombes de la reina napolitana Margherita Durazzo, Roger Borsa, l'arquebisbe Bartolomeo d'Arpano i el papa Gregori VII.
A la cripta de la catedral, segons la llegenda, hi ha la tomba de Sant Mateu. La cripta en si és un vestíbul amb volta de canelles i columnes restaurades segons el projecte de Domenico Fontana el 1606-08. Al segle XVIII s’hi van afegir decoracions de marbre.
