Descripció de l'atracció
L’Església de Tots Sants és un dels exemples més valuosos d’esglésies barroques temeràries que pertanyen a la concessió catòlica romana. Forma part del conjunt del noviciat (llocs per a novells) i del monestir carmelita del nucli antic.
L'església va ser construïda juntament amb el monestir durant 11 anys des de 1620 fins a 1631 prop de la porta de Rudnitsky. Durant les hostilitats amb Moscou, el temple es va cremar i es va reconstruir significativament durant la reconstrucció el 1655. Més tard, el 1743, a prop de l'angle nord-est, al lloc de la torreta, es va construir un complex campanar d'estil barroc tardà. El 1812, el temple va ser danyat per soldats napoleònics que van cremar confessionaris i bancs. Els francesos van instal·lar un hospital a l'església. L’església fou reformada i reformada el 1823.
Les autoritats russes van abolir el monestir i, des de 1885, s’han disposat bells apartaments a les instal·lacions del monestir i, des de 1948, l’església ha estat tancada i hi ha instal·lat una botiga de queviures.
Del 1967 al 1975 es van dur a terme les obres de restauració a l’església sota la direcció de l’arquitecta Aldona Shvabauskienė. Després de la restauració, el temple va funcionar com a Museu d'Art Popular Lituà. La restauració del temple es va dur a terme immediatament després del canvi del sistema estatal, el 1990 el temple va ser retornat als creients i encara és vigent.
El pla de l’edifici de l’església té forma de creu llatina, en forma de temple, tipus basílica de tres naus. La peculiaritat de l’espai a l’interior de l’església és que les naus laterals estan formades per les capelles laterals de l’església. Els passadissos laterals són 3 vegades més estrets i 2 vegades més baixos que el passadís central, separats d’ell per dos parells de pilones a cada costat. Les voltes de les naus són cilíndriques amb llunetes.
La façana principal és d’arquitectura barroca inicial, la façana està dividida en dos nivells per una cornisa, les pilastres ressalten el seu eix vertical. La façana està coronada amb un frontó triangular amb obeliscs elevats als laterals. El portal renaixentista posa l’accent en l’eix central de l’edifici. Les estàtues dels fundadors del monacat carmelita: sant Elies i santa Eliseu, de fusta, es van instal·lar prèviament als nínxols.
Un monumental campanar de quatre nivells, que s’eixampla cap avall, acaba amb un casc i una creu calada. Les pilastres rústiques del nivell inferior proporcionen un contrast sorprenent amb les columnes incrustades a les cantonades. Les pilastres corínties del segon nivell estan decorades amb un motiu d’estuc. Al tercer nivell, les pilastres laterals de posició obliqua emmarquen les columnes. En l’últim quart nivell, les pilastres semblen créixer sense volutes.
Les finestres del nínxol del campanar tenen diverses formes arquejades i estan decorades amb motllures d’estuc i, al quart nivell, el nínxol encara està tancat amb una xarxa decorativa del balcó. Se suposa que el campanar va ser construït pel mateix arquitecte que va construir les torres de l'església carmelita a Bielorússia.
Les parets i les voltes de les naus del temple, les cúpules de les capelles laterals estan decorades amb frescos i ornaments, els frescs representen escenes de la vida dels sants i de la història de Lituània. La motllura decorativa d’estuc que decorava l’interior del temple es va fer a finals del segle XVIII. L’església té 18 altars, decorats amb escultures de sants, frescos i escenes de les seves vides. L'altar major es va construir presumiblement a finals de la dècada de 1780, segons el projecte de Martin Kanfus.
Durant els treballs de restauració realitzats el 1902 per iniciativa del sacerdot de Chudovsky, es van pintar els frescos; avui només se n’ha obert una petita part.
