Descripció de l'atracció
Lazaretto, també conegut com la Mole Vanvitelliana, és una de les principals atraccions d’Ancona, la capital de la regió italiana de les Marques. Es tracta d’un enorme edifici en forma de pentàgon, dissenyat per l’arquitecte Luigi Vanvitelli a la zona portuària de la ciutat. Es tracta d’una autèntica “illa” autosuficient, connectada al món exterior per un petit pont: Lazaretto està separat d’Ancona per un petit canal. La superfície total del complex és d’uns 20 mil metres quadrats. A l’interior hi caben fins a 2 mil persones i un gran nombre de coses. Gràcies al sistema de cisternes submarines, l’edifici és totalment autònom pel que fa al subministrament d’aigua.
La construcció del Lazaretto va començar el 1733 i es va acabar només deu anys després. En aquells anys, a principis del segle XVIII, Ancona va experimentar un boom econòmic, gràcies a l’adquisició de l’estatus de port franc. En aquest sentit, el papa Climent V va encarregar a l'arquitecte Vanvitelli la millora de la infraestructura del port de la ciutat. Aquest últim va reconstruir completament el port, dissenyant un nou port esportiu i Lazaretto, que es troba en una illa creada artificialment. La seva tasca inicial era protegir la salut dels residents d’Ancona, ja que hi havia persones i diversos béns a l’interior de l’edifici durant la quarantena, així com aquells que arribaven a la ciutat des dels territoris “contaminats”. Aquestes funcions van fer que Lazaretto quedés aïllat de la resta d’Ancona. Amb el pas del temps, el poderós complex es va convertir en una fortificació i un hospital militar, i després es va utilitzar com a fàbrica per a la producció de sucre i, més tard, de tabac. Finalment, el 1997 es van començar a celebrar exposicions temporals i altres esdeveniments culturals a les parets de Lazaretto. Una part de l’edifici s’ha posat a disposició de l’únic Museu de les Sensacions Tàctils, totes les exposicions del qual es poden tocar. A més, a l'interior de Lazaretto encara es poden veure habitacions que antigament estaven destinades a procediments sanitaris i habitacions a l'exterior que s'utilitzaven com a magatzems.
