Descripció de l'atracció
El Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes és un monument d’arquitectura gòtica medieval, situat en un territori força extens i que en molts aspectes ha conservat el seu aspecte majestuós original.
El monestir de Santa Maria de Pedralbes va ser fundat el 1326 per l’última quarta esposa del rei Jaume II de Catalunya i Aragó, Elisenda de Moncade. L’obertura del monestir va tenir lloc el 3 de maig de 1327 durant una missa solemne. El monestir acollia monges de l’orde de Santa Clara, que només el 1983 es van traslladar a un monestir veí.
La reina Elisenda es va interessar molt per aquest monestir, que estava sota el seu patrocini i que gaudia dels privilegis de la família reial. La neboda d'Elisende, la futura abadessa, vivia en una de les cel·les del monestir. A prop hi ha la capella de San Miguel, que és una autèntica obra d'art. Les seves parets, des del terra fins al sostre, estan pintades amb frescos de l’artista Ferrer Bassa sobre els temes de la vida de la Santíssima Mare de Déu i de la Passió de Crist, creada per ell el 1346. Aquests quadres van ser encarregats per la neboda de la reina Elisenda. Després de la mort del rei Elisenda, es va convertir en la líder de l'Orde de Santa Clara i va passar la resta de la seva vida al monestir de Santa Maria de Pedralbes.
Totes les instal·lacions del territori del monestir es conserven perfectament: cel·les, capelles, capelles, refectori. Al centre mateix del monestir hi ha un gran pati de tres nivells, creat en forma de nombrosos i grans arcs, on sortien les cel·les de les monges. Al nínxol de la muralla del monestir hi ha enterrades les restes de la reina Elisende. A banda i banda de l'església hi ha estàtues d'ella, una de les quals la representa amb vestit reial i l'altra en monacal.
El 1931, el monestir de Santa Maria de Pedralbes va ser declarat monument històric nacional.
