Descripció de l'atracció
La construcció de la catedral de l'apòstol Pau a la ciutat va fer un ajust seriós al pla del centre històric de Gatchina. Des de l'est: el jardí relacionat amb el temple, vorejat pel poble de Malaya Gatchina, i per tant el carrer es deia Malogatchinskaya. A causa de la construcció del temple, el poble es va traslladar més enllà del ferrocarril de Varsòvia. La part del carrer a l’est del temple ha conservat el seu nom anterior. I aquella secció del carrer Malogatchinskaya, que estava situada a l’oest del temple fins al començament de l’avinguda Bolshoy, va començar a anomenar-se Catedral.
Davant del carrer de la Catedral, davant de l’avinguda Bolshoy, hi ha un dels edificis més monumentals de la ciutat, en què l’Institut Orfes va funcionar fins al 1917. És un patrimoni cultural federal.
Es tracta d’un edifici de tres plantes, que ocupava una de les institucions educatives més famoses de Rússia. Aquí van ensenyar Konstantin Dmitrievich Ushinsky (assignatures jurídiques i literatura russa), Karl Frantsevich Albrecht (professor de música i cant), Ivan Kupriyanovich Kupriyanov (geografia), Yegor Osipovich Gugel. Amb el pas dels anys, l'Institut Orphan va estar dirigit per Nikolai Frantsevich Schilder, el cràter Ivan Bogdanovich i Orest Lvovich Semyonov. Els graduats d’aquesta institució educativa van ser el destacat jugador d’escacs Mikhail Ivanovich Chigorin, el pintor Fedor Alexandrovich Vasiliev, l’economista Vasily Gavrilovich Yarotsky, el director de teatre Alexei Lvovich Gripich, el físic Ivan Vasilyevich Obreimov, famós polític, el bolxevic Boris Alekseevich Zhemchuzinich, el dissenyador d’avions Vladimir Konstantin Dmitry Nikolaevich Lebedev, pilot, heroi de la Unió Soviètica Vladimir Alexandrovich Sandalov i altres.
L’Institut Orphan es va fundar el 1803 a petició de l’emperadriu Maria Feodorovna. Inicialment, es deia Casa Educativa Rural. Els nens d'ambdós sexes a partir de 7 anys van ser acceptats per formar-se i educar-s'hi. Les classes van ser dissenyades per a 600 alumnes. Després de graduar-se d’aquesta institució, els graduats van entrar a l’orfenat de Sant Petersburg, que preparava els joves per a l’admissió a institucions d’ensenyament superior i les noies per treballar com a institutres. Els nens i adolescents de l'orfenat rural van rebre els fonaments del coneixement i de l'artesania.
El 1823, la institució educativa es va traslladar a un edifici dissenyat per D. I. Quadri. L’edifici té una planta en forma de L. Les parets estaven construïdes amb lloses grogues. Cada façana té 19 finestres. Al primer pis, les obertures de les finestres estan decorades amb marcs en relleu. Al segon, amb platines senzilles. Les cinc finestres centrals estan emmarcades amb arenals triangulars, que "ressonen" amb el frontó triangular. Les finestres del tercer pis són quadrades, petites, decorades amb relleu amb dibuixos rústics.
La tanca que envolta l’edifici està decorada amb semicercles. La porta s’assembla a un arc de triomf. Les portes són semicirculars, emmarcades per una arquivolta de perfil. Acaben amb pilastres i un enorme entaulament. La cornisa està decorada amb golfes.
Als anys 30 del segle XIX, l’orfenat es va reorganitzar i es va convertir en un gimnàs masculí de vuit graus per a orfes. Des del 1837, el gimnàs s’anomena Institut Orfà. Els orfes d'origen noble de fins a 12 anys tenien dret a entrar en aquesta institució. Aquí van formar professors domèstics i, més tard, funcionaris de l'oficina. El 1855 l’Institut es va canviar el nom de Nikolayevsky, en honor de l’emperador Nicolau I. L’Institut Gatchina tenia un capital inviolable de més de 4 milions de rubles. A partir del 1848 va aparèixer aquí un internat femení, que més tard es va transformar en un gimnàs femení. Avui hi ha un internat a l’edifici de l’Institut Orfes.
