Descripció de l'atracció
El Pont Roig és un monument històric i arquitectònic federal. És l'únic dels quatre ponts "de colors" a través del riu Moika, construït segons el disseny estàndard de l'arquitecte William (Vasily Ivanovich) Geste (1753-1832), conservat en la seva forma original fins als nostres dies. Per cert, el pont vermell és únic no només per la preservació de la seva arquitectura, sinó també pel seu nom “de colors”. La resta de ponts de colors del Moika han perdut l’aspecte original i un d’ells s’ha canviat amb el nom de: Yellow Bridge és ara Pevchesky. Els ponts blau i verd conserven el seu nom, juntament amb el pont vermell, però, malauradament, la seva arquitectura original s’ha perdut. Avui s'ha pintat la part inferior "d'aigua" i les baranes dels ponts.
El fet mateix de l’aparició de ponts “de colors” és curiós. El fet és que quatre ponts d’aquest tipus del mateix tipus es van construir a través del Moika a Sant Petersburg. Estaven situats a prop els uns dels altres i els habitants sovint els confonien. Es va decidir eliminar aquest inconvenient amb l'ajut del color.
El pont vermell connecta la 2a Illes Admiralteisky i les illes Kazansky i és la frontera entre les regions Admiralteysky i Central de Sant Petersburg. Vermell: pont per a vianants i per carretera; per tipus de disseny, és d'una sola portada, formada per arcs soldats de doble front (amb una portada principal d'arc d'acer). La seva longitud total actual és de 42 metres, l’amplada entre les baranes és de 16,8 metres.
Inicialment, el pont sobre el Moika va aparèixer el 1717 i es va dir, curiosament, Bely. Era un pont llevadís de fusta, pintat de blanc. D’aquí ve el seu nom.
El pont va ser reconstruït el 1737 per l’enginyer holandès Hermann van Boles. Per tal de passar els vaixells de pal per sota del pont, en un dels trams es va construir una ranura de 70 cm d'ample que, si calia, es tancava amb escuts desmuntables. El 1778 el pont es va tornar a pintar i va canviar el nom de Vermell segons el nou color. Durant la següent reconstrucció a finals del segle XVIII, el pont es va convertir en tres trams.
Durant la reconstrucció de 1808-1814, segons el projecte de l'enginyer William Geste, el pont es converteix en ferro colat, d'una sola envergadura, té una estructura arquejada amb volta sense frontisses. Les noves estructures de ferro colat del pont es van fer a les fàbriques de Demidov als Urals. Els pilars de pedra del pont estan encarats amb granit. Per a les baranes, es va utilitzar una xarxa de ferro colat, el patró del qual repeteix el patró de la tanca metàl·lica del terraplè. També es va canviar la il·luminació del pont: es van aixecar obeliscs, de granit, amb llanternes tetraèdriques suspeses, suspeses sobre mènsules metàl·liques. Fins ara, els obeliscs amb llanternes han estat restaurats i tenen el seu aspecte original, i les baranes del pont que separa la calçada de la vorera no s’han reconstruït i han sobreviscut a èpoques anteriors.
En el període de 1953 a 1954. Les estructures de ferro colat del pont vermell es van substituir per estructures d'acer arquejades (dissenyades per l'enginyer V. Blazhevich): la longitud del pont estava formada per set arcs metàl·lics de doble front connectats mitjançant bigues transversals i lligams longitudinals. Alhora, l’aspecte del pont es conserva completament. Al mateix temps, sota la direcció de l'arquitecte, membre de la Unió d'Arquitectes de l'URSS, Alexander Lukich Rotach (1893-1990), es van recrear els obeliscs de granit del pont vermell en la seva forma original; entre les voreres i la calçada, s’han restaurat les antigues baranes de ferro colat, de manera similar a les baranes del terraplè del riu Moika adjacent al pont. Les façanes del pont tenen un color vermell tradicional.
La següent restauració del pont, durant la qual es van reparar els fanalets, es van restaurar les tanques de ferro colat i granit, es va dur a terme el 1998.
