Descripció de l'atracció
El jardí botànic es va fundar el 1772-1774. Gairebé immediatament després de la seva fundació, es va fusionar amb el Museu Nacional d’Història, el creador del qual va ser el marquès de Pombal. La ubicació del jardí va ser escollida pel vicerector de la Universitat de Coïmbra, Francisco de Lemos. El jardí està situat en terrenys que abans pertanyien a l’Escola de Sant Bento, que es trobava a la vall de les Ursulines. El primer conservador del jardí va ser Domingos Vandelli i el 1791 el va substituir Felic Alevar Brothero, professor de botànica i agricultura. El jardí estava en constant expansió, van aparèixer nous exemplars de plantes i avui el jardí té una superfície de 13 hectàrees.
El Jardí Botànic de la Universitat de Coimbra està considerat un dels jardins més bells d’Europa i consta de dues parts. Una part se situa en un turó i es divideix en terrasses. La terrassa inferior s’anomena Quadrado Central i és la part més antiga del jardí. La terrassa està adornada amb una font dels anys 40; es poden veure arbres plantats durant el temps de la comissaria del jardí per Felix Brothero. Els elements de la decoració de la terrassa tenen molt en comú amb la decoració dels jardins europeus del segle XVIII. En altres terrasses es poden veure hivernacles amb arbres tropicals i subtropicals i parterres de famílies senceres de plantes. En aquests parterres, les plantes s’agrupen i es cultiven taxonòmicament per a ús d’estudiants de botànica, així com per a intercanvis amb altres institucions similars de tot el món que tenen jardins botànics.
A la segona part del jardí hi ha una vall, per on discorre un petit rierol, i on es troba l'arborètum. Hi creixen molts arbres de bambú i altres plantes exòtiques. A més, la segona part del jardí és famosa per la seva excel·lent col·lecció d’eucaliptus (51 espècies). Els ocells viuen al jardí. Les famílies d’esquirols marrons formen part d’un ecosistema que es va introduir amb èxit el juny de 1994. Els esquirols van ser els primers animals que es van adaptar bé al medi i van començar a reproduir-se.
