Descripció de l'atracció
Vico del Gargano és una ciutat de la província de Foggia a la regió italiana de Pulla, sovint anomenada "Ciutat de l'Amor". Es troba al parc nacional del Gargano.
El centre històric de Vico del Gargano és un excel·lent exemple d’arquitectura urbana, perfectament conservat al llarg dels segles. Allà es troben moltes de les atraccions de la ciutat, per exemple, el museu Trapetto Maratea, el castell de Frederic II, el Palazzo della Bella i el Vicolo del Bachio, que significa "avinguda dels petons". És extremadament agradable passejar pels carrers estrets i les diminutes places de Vico del Gargano, sobretot al vespre, quan els projectors s’encenen i la ciutat es converteix en un cicle brillant de muralles medievals, teulades de terracota i carrerons místics.
Vico del Gargano també és famós per les seves nombroses esglésies i capelles, en són unes tretze en total. L’església més antiga data de finals del segle VI i s’anomena Chiesa Matrice. Precisament és la seva cúpula vermella la que domina la resta d’edificis del centre de la ciutat. I és en aquesta església on es guarda l’estàtua de Sant Valentí, patró de Vico del Gargano. També cal visitar l’església de Sant Josep amb una escultura de fusta del Crist mort.
L’esmentat Trapetto Maratea és el principal museu de la ciutat situat al barri de Casale. Va rebre el seu nom perquè es troba dins del "trapetto", un antic molí d'oli del segle XIV que pertanyia a diverses famílies nobles de Vico del Gargano. Fins ara, a l’entorn de l’edifici es poden veure traces dels camins que feien servir les mules per portar olives aquí. Dins de Trapetto Maratea, es conserven moltes de les eines i instruments originals que s’utilitzen per extreure l’oli d’oliva del qual és famosa la Pulla.
Just als afores del centre històric de Vico del Gargano hi ha el monestir dels Caputxins, construït el 1556 pel marquès Colantonio Caracciolo. Al pati de l’església del monestir es pot veure un enorme roure de 5 metres de diàmetre, plantat el 1646 després d’un terratrèmol devastador. Les llegendes diuen que a l’entrada del monestir hi ha enterrat el príncep Spinelli, que era odiat pels locals per les seves injustes lleis i crueltat. I aquí també es guarda un crucifix de fusta, considerat miraculós.
Al voltant de Vico del Gargano, es van fer nombroses troballes arqueològiques a temps, cosa que indica que aquests territoris estaven habitats en temps antics. Així doncs, es va trobar una necròpolis dels segles VI-5 aC, que portava el nom de Monte Tabor. I al cap Monte Pucci, sota la torre, construïda pels espanyols el 1569 per protegir-se dels sarraïns, hi ha moltes grutes i petites coves a les quals la gent vivia a l’època paleolítica.
Finalment, cal dir que Vico del Gargano s’anomena la "Ciutat de les 100 fonts". Històricament, aquestes fonts que brollaven del terra van ser l’única font d’aigua potable per a la població local i molt aviat es van convertir en un lloc de reunió i comunicació. La font de Canneto és encara utilitzada pels locals, i els turistes no es cansen de sorprendre’s per la seva puresa. Una altra font, la Font Vella, o la Font dels Francesos, és un acollidor espai arbrat amb una font octogonal i un antic safareig ben conservat.
