Descripció de l'atracció
L'església de Jerne es troba a dos quilòmetres de l'estació de tren principal d'Esbjerg. Aquesta antiga església va ser anteriorment el centre religiós d’un poble medieval i va passar a formar part de la ciutat, fundada el 1868.
L’església estava dedicada originalment a Sant Martí. Va ser construït a principis del segle XII i inicialment només constava de la nau i els cors. L’edifici és de granit, mentre que la pedra original destaca pel seu color clar, mentre que les pedres més fosques es van afegir molt més tard, durant la restauració del 1891.
El campanar va aparèixer el 1460, però el mateix 1891 es va reconstruir completament, i aquesta vegada amb maó vermell. La sagristia es va afegir encara més tard, el 1740 i al principi funcionava com una capella funerària. El seu primer nivell està construït amb granit fosc, mentre que el nivell superior està acabat amb maó vermell. Tot el conjunt arquitectònic està cobert amb una coberta forta amb pendents.
Després de la reforma del segle XVI, la ciutat es convertí al protestantisme. De moment, l’església de Jerne és luterana, motiu pel qual ha perdut el seu nom original. També en aquest sentit, les parets de l'edifici van ser emblanquinades completament, durant les quals es van perdre uns frescs antics únics. El 1891 es van descobrir fragments d’aquest quadre que representaven només adorns florals. No és possible restaurar-los completament. Es creu que els frescos van ser pintats al segle XVI, la vigília de la reforma.
La sala del cor es va completar només el 1460-1500, al mateix temps que es van acabar els graciosos sostres de volta. L’altar major de l’església es va fer el 1653 d’estil barroc. Representa escenes del Baptisme, de l’Últim Sopar i de la Passió de Crist, i la Crucifixió corona aquest grup.
El detall més antic de l’interior de l’església és la pica baptismal, completada simultàniament amb la construcció de l’església. El púlpit és una obra mestra del gòtic tardà i data del 1550. Fins i tot a la mateixa catedral i al pati de l’església, hi ha moltes làpides antigues del segle XVIII.
