Descripció de l'atracció
La petita ciutat de Janiuei, situada a la província d’Iloilo, a l’illa de Panay, compta amb diversos edificis històrics que es remunten a segles.
La construcció de l’Església catòlica es va acabar el 1770: gres, pedra calcària i maó van servir de material per a la seva construcció. Hi havia una vegada tres enormes campanes precioses al campanar, la més gran de les quals pesava gairebé una tona. No obstant això, l’edifici va quedar greument danyat durant la Segona Guerra Mundial i les campanes van ser retirades després de la guerra. Durant aquest procediment, la campana més gran va caure a terra i es va esquerdar: una esquerda de 46 cm de llarg s'estenia des de la vora fins a la part superior. Avui aquesta campana es pot veure al campanar de la nova església, construït a finals dels anys seixanta. Quan es diu, emet un soroll característic que pot escoltar-se a diversos quilòmetres de distància.
Un altre atractiu de la ciutat de Janiuei és el cementiri, construït el 1870. Està envoltat per una muralla feta d’antiga pedra arenisca i maons portats aquí des d’una altra ciutat. El sacerdot espanyol, el pare Llorente, que va supervisar la construcció del cementiri, va escollir per als seus edificis l’estil gòtic característic d’aquella època. El cementiri es troba a un quilòmetre de l’església.
A més, a Janiuei es poden veure diverses antigues petites fàbriques de sucre propietat dels descendents dels espanyols i dels suecs que una vegada van viure aquí. Aquestes fàbriques solien produir sucre morè. Els trituradors rotatius fabricats en acer suau, alimentats per búfals, fabricaven sucre a partir de canya i el bullien en enormes tines fins que quedés marró i dur.
Dos rius flueixen per la ciutat: Magapa i Suage, que serveixen de font d’aigua per a l’agricultura. Es va llançar un pont a través de Suage, que va ser testimoni d'una dura batalla entre soldats japonesos i les forces combinades entre els Estats Units i Filipines durant la Segona Guerra Mundial.
