Descripció de l'atracció
La National Gallery és un museu d'art de Londres que alberga més de 2.300 obres mestres de la pintura d'Europa occidental des de mitjan segle XIII fins al 1900. En comparació amb altres museus similars: el Louvre de París o el Prado de Madrid, la London Gallery no pot presumir de col·leccions tan riques. Però, a diferència d’ells, no es basa en una col·lecció de pintures del palau reial. La col·lecció reial de pintures encara és propietat privada dels monarques britànics i les pintures de la National Gallery van ser comprades i muntades a propòsit, cosa que va permetre presentar en ordre cronològic tots els principals moviments de la pintura europea, encara que no de manera extensa, sinó completament.
A finals del segle XVIII, moltes col·leccions d'art que pertanyien a les corts reials d'Europa van ser transferides a propietat nacional, per exemple, van aparèixer el Pinakothek Vell de Munic o la Galeria Uffizi de Florència. La necessitat de crear un museu nacional d’art també es va entendre a Gran Bretanya. Quan el 1777 va aparèixer l’oportunitat de comprar una col·lecció de pintures de Sir Robert Walpole, es va discutir aquesta qüestió al Parlament, però la decisió de compra no es va prendre, i 20 anys després, aquesta col·lecció, comprada per Catalina II, va constituir la base del Museu Hermitage a Sant Petersburg. I només el 1823, quan es va posar a subhasta la col·lecció de John Ungerstine (un banquer, natural de Rússia), es va prendre la decisió de comprar-la.
La col·lecció constava de 38 pintures, incloses obres de Raphael i Hogarth. Al principi es van exposar a la casa Angerstine, però a mesura que es va expandir la col·lecció, va sorgir la necessitat d’una nova sala més àmplia. L'arquitecte William Wilkins va construir un nou edifici per a la National Gallery a Trafalgar Square, a la frontera del respectable West End i els empobrits barris de l'est. Un decret parlamentari de 1857 establia: "L'objectiu final de la galeria no és només col·leccionar quadres, sinó donar a la gent l'oportunitat d'ennoblir el seu passatemps".
La col·lecció va créixer ràpidament i moltes pintures van ser comprades pel primer director de la galeria, Sir Charles Eastlake. També va llegar la seva col·lecció personal a la galeria. Les obres d'artistes britànics van estar exposades a la National Gallery durant un temps, però aviat es van traslladar a la Tate Gallery, especialitzada en pintura britànica.
Durant la Segona Guerra Mundial, les pintures van ser portades a un amagatall de Gal·les, però cada mes una de les pintures es tornava a Londres i s’exposava a les sales buides de la galeria. El 1945, les pintures van tornar a Londres.
La col·lecció de la National Gallery inclou artistes com Botticelli, Leonardo da Vinci, Miquel Àngel, Rafael, Ticià, Caravaggio, Rubens, Velázquez, Rembrandt i molts altres.
