Descripció de l'atracció
La ciutat de Perge es va fundar després de la guerra de Troia i aviat es va convertir en un important port de Panfília. Queda poca informació sobre la ciutat fins a l'arribada d'Alexandre el Gran el 333 aC. Els mateixos habitants de Perge li van obrir les portes i van permetre al comandant utilitzar la ciutat com a base militar. El 133 aC. la ciutat de Perge va passar a formar part de l'Imperi Romà. Va ser durant el regnat dels romans que la ciutat va començar a créixer i prosperar. Perge també és famós pel fet que l'apòstol Pau va llegir el seu sermó aquí per primera vegada.
El teatre urbà de tipus grecoromà es va construir a la segona meitat del segle II dC. i al mateix temps podia acollir uns 15 mil espectadors. L'edifici constava de dues plantes. Les parets estan decorades amb baixos relleus que representen Dionís i Kentros. Encara avui es poden distingir fragments d’aquestes decoracions. Tots els seients d’espectadors es divideixen en dos sectors amb tretze seients esglaonats. Els romans van utilitzar l’edifici del teatre per a lluites de gladiadors. Es va construir una font a la paret exterior del teatre. Davant del teatre hi ha un estadi en forma d’U, que s’ha conservat bé fins als nostres dies. També es va construir al segle II dC. L’estadi podria acollir 12 mil espectadors.
S'han conservat seccions de les muralles de la fortalesa de la ciutat de fins a 12 metres d'alçada. La porta sud per on entren els turistes a la ciutat també s’anomena "porta romana". Immediatament darrere d’ells hi ha la Porta Hel·lenística (segle III dC). A les vores de la porta hi ha torres arrodonides amb un cim destruït i nínxols en què hi ha escultures trobades durant les excavacions. Fora de la porta hi ha un petit pati amb fornícules a les parets. El costat nord del pati té tres entrades. Es construeixen en forma d’enfocaments de dos pisos. Als nínxols d’aquesta estructura d’entrada hi havia antigament estàtues d’emperadors i emperadres romanes.
Al costat est de la porta hel·lenística es troba l'Àgora de Perga. Es va construir al segle IV dC. L’àgora està envoltada de columnes i els tallers i sales es troben al voltant del perímetre. Al centre hi ha un temple rodó. Hi ha una església al costat sud. Les recerques arqueològiques recents han descobert uns banys romans ben conservats davant de l'àgora.
Des de la porta principal fins a l’acròpoli, hi ha un ampli carrer arcadi pavimentat de marbre amb columnates a banda i banda. Al mig del carrer hi ha un canal d’aigua de dos metres d’amplada i als laterals hi havia parades de comerciants. Aquest carrer principal és travessat per un altre, que va d’est a oest, a l’extrem occidental eixamplat del qual es poden trobar les ruïnes d’una monumental palaestra. Palestra és un edifici ben conservat dedicat a l’emperador Claudi (41-54 dC). Les ruïnes dels banys es troben a prop de les muralles de la ciutat, a l’extrem oest d’aquest carrer.
Al costat est del carrer Arkadiana, es va construir una basílica episcopal amb dues naus durant l'època bizantina. Al costat oposat d’Arcadian, als peus de l’acròpoli, hi ha una nimfa (font sagrada), que és una estructura semicircular que data del període del regnat d’Adrià (130-150 dC). Al centre d’aquesta enorme font, de 21 metres de llarg i 37,5 d’amplada, s’alçava una estàtua del déu del riu. Al territori de la font s’han trobat moltes escultures diferents.
L’acròpoli estava situada a la muntanya just darrere de la nimfa. D’ella, a la part superior, en va quedar un antiestètic edifici, on es conserven les restes de columnes de marbre i sostres de volta.
