Si mireu l’escut de les Maldives, podríeu pensar immediatament que va ser dibuixat per la mà d’un nen sense experiència, ja que s’utilitzaven símbols simples, composició original i colors sucosos brillants. D’altra banda, hi ha un sentit molt profund darrere de la ingenuïtat i la senzillesa artístiques.
Simbolisme emblema
La República de Maldives és un dels estats d’aquest planeta, situada còmodament als atolons de l’oceà Índic, que no pretén demostrar res a ningú ni afirmar-se a costa dels seus veïns. El seu principal símbol oficial reflecteix els recursos naturals i les conquestes espirituals.
Els principals elements de l'escut:
- cocoter;
- banderes estatals creuades;
- mitja lluna i estrella;
- desplaceu-vos amb el nom del país.
La palmera i les pancartes nacionals tenen una base. El pergamí amb el nom es troba al mateix escut, a diferència de la majoria d’emblemes oficials d’altres països, on el nom no cobreix els elements centrals, sinó que es troba a sota de la composició o als laterals.
La inscripció es fa en àrab, que es considera oficial a les Maldives, i en l’estil àrab naskh. Al mateix temps, no s’utilitza el nom modern de l’estat, la República de Maldives, sinó el que feien servir els viatgers de l’Est que arribaven a aquestes vores.
Fe i naturalesa
En aquest estat, l'Islam és considerat la religió oficial, la majoria dels residents són musulmans. Això explica l’aparició de símbols islàmics universals a l’escut del país, una mitja lluna i una estrella que l’acompanya.
Es troben entre els símbols més antics dels pobles asiàtics i s’associen al culte pagà a la Lluna. La mitja lluna i l’asterisc situats entre les seves banyes per a molts pobles actuen com a signe de felicitat. Aquest emblema, a més de la República de Maldives, apareix als escuts de molts altres estats islàmics, així com a Singapur i Nepal.
El més important són els cocos
Segons els residents locals, el cocoter és la principal font de subsistència de la nació. L’arbre té un paper important en l’economia nacional i en la vida dels ciutadans comuns, que des de temps antics han après a utilitzar totes les parts de l’arbre, no només en la vida quotidiana o en la indústria alimentària, sinó també en la construcció naval i la medicina.
La fusta del cocoter s’ha utilitzat durant molt de temps per construir cases, les fulles, després d’haver-se entrellaçat d’una manera determinada, van anar destinades a la construcció de teulades. Amb la seva ajuda, es van teixir cistelles, diversos contenidors per guardar aliments i coses.
I el producte comercial més valuós que s’obté del coco és la copra, la part seca interna de la fruita. L’aigua i l’oli de coco s’utilitzen en diverses indústries, en la indústria alimentària, la medicina i la cosmetologia.
