Descripció de l'atracció
La Font dels Innocents és la més antiga de París. Es troba al barri de Les Halles, a la plaça Joachim du Bellay, que porta el nom del poeta francès del segle XVI, contemporani de Ronsard. La font monumental és una autèntica obra mestra del Renaixement francès.
La font de les nimfes, com es deia inicialment, es va construir entre el 1547 i el 1550 prop del cementiri dels Innocents: la font contigua a la paret a la cantonada de la Rue Berger amb Saint-Denis. Va ser dissenyat per l'arquitecte Pierre Lescaut, escultures i relleus van ser creats per Jean Goujon. Es va erigir una font en honor de l'entrada cerimonial a París el rei Enric II.
El nou destí de la font va ser determinat per les peculiaritats del lloc de la seva construcció. El cementiri dels innocents va ser l’enterrament més gran de la ciutat i, amb el pas del temps, es va desbordar. L’intent de resoldre el problema construint enormes criptes especials, on es “dipositaven” les restes dels difunts, no va donar res. El 1786, Lluís XVI va ordenar el trasllat de les cendres exhumades a les catacumbes de París i el greix de centenars de milers de cossos descompostos va ser utilitzat pels artesans per fabricar sabó i espelmes.
Al lloc de l’antic cementiri, hi havia una plaça amb un mercat de verdures. El 1788, la font es va desmantellar i es va traslladar al centre de la plaça; es va conèixer com la Font dels Innocents. Com que ara era visible des dels quatre costats, l'escultor Augustin Pageout va fer un quart arc i un imponent sòcol amb quatre tolls i lleons. Sota Napoleó Bonaparte, la font va començar a alimentar-se per un curs d’aigua més abundant del riu Urc, que va millorar el subministrament d’aigua de París; en un moment, Leonardo da Vinci va plantejar una idea així.
La font és un exemple destacat de l’estil manierista característic de l’art europeu occidental al segle XVI. La forma de la pròpia estructura repeteix els contorns d’un antic santuari romà dedicat a les nimfes: un nimfeu. En la decoració d’estucs, Jean Goujon va fer un ús extens de cues arrissades de criatures marines, petxines en espiral, línies ondulades dinàmiques de draps i roba.
Els baixos relleus originals del mestre del pedestal de la font van ser traslladats al Louvre el 1824, a la plaça els turistes només en veuen còpies.
