Descripció de l'atracció
La basílica de San Vitale, situada a Ravenna, en realitat no és una basílica en el sentit arquitectònic. És un dels exemples més interessants d’art bizantí paleocristià a Europa occidental. La basílica s’inclou a la llista dels llocs del Patrimoni Cultural Mundial de la UNESCO.
La construcció de San Vitale va començar el 527, quan Ravenna estava sota el domini dels ostrogots, i va acabar 20 anys després, quan la ciutat ja era la capital de l'exarcat de Ravenna. Es desconeix el nom de l’arquitecte de la basílica.
L’església té la forma d’un octàgon i combina elements d’arquitectura romànica (cúpula, forma de portals, torres de diversos nivells) i bizantina (absis poligonal, capitells). Per descomptat, el seu principal atractiu són els magnífics mosaics bizantins, els més grans i millor conservats fora de Constantinoble (actual Istanbul). A més, aquesta és l’única església de l’època de l’emperador Justinià I que ha sobreviscut fins als nostres dies de forma gairebé inalterada.
La part central de la basílica està envoltada per dos desviaments circulars deambulatoris externs al voltant de l'absis. El superior, destinat a dones casades, conté mosaics que representen escenes de l’Antic Testament i que representen símbols dels evangelistes a les parets. La volta del presbiteri està decorada amb mosaics que representen fulles, fruits i flors. L’absis de la basílica està flanquejat per dues capelles, típiques de l’arquitectura bizantina. És interessant que la cúpula d'aquesta particular basílica inspirés el gran Filippo Brunelleschi per crear la cúpula de la catedral de Florència.
Prop de San Vitale es troba el Museu Arqueològic Nacional de Ravenna, que alberga monedes romanes, talles d’ossos bizantins, frescos, una col·lecció de teixits i pintures dels segles XVII i XVIII.
