Descripció de l'atracció
Uns anys abans del final de la guerra del Peloponès (431-404 aC), les tres ciutats més grans de l’illa de Rodes Ialyssos, Kamiros i Lindos es van unir per construir un únic centre polític, econòmic i religiós de l’illa. El lloc per a la futura ciutat es va triar a la part nord de l’illa de Rodes, cosa molt raonable, ja que va permetre controlar la part oriental del mar Egeu. El moment àlgid de l’antiga ciutat, que es va convertir en un dels centres comercials més grans de la Mediterrània oriental, va caure entre els segles III-II aC.
L’antiga Rodes es va construir segons el famós sistema hipodàmic: amb carrers amples que es creuaven en angle recte, blocs i places rectangulars iguals, etc. Alguns historiadors creuen que el famós planificador urbà grec antic Hipòdam de Miletski va desenvolupar personalment el disseny de la ciutat, però no es van trobar dades fiables que avalessin aquesta teoria. L’acròpoli es trobava a la part occidental de la ciutat, en un turó conegut avui com el turó de Sant Esteve. Els santuaris i diversos edificis públics, tradicionals per a l’antiga acròpoli, estaven situats en terrasses esglaonades, reforçades amb murs de contenció massius.
Les primeres excavacions de l'acròpoli de Rodes van començar el 1912 per l'Escola Italiana d'Arqueologia d'Atenes. Després del final de la Segona Guerra Mundial, el Servei Arqueològic Grec es va fer càrrec del control de l’excavació i restauració de monuments danyats durant la guerra. Es van establir límits, designats com a Parc Arqueològic de l'Acròpoli, i es va imposar la prohibició de qualsevol construcció al seu territori.
Les excavacions de l’acròpoli de Rodes continuen avui. Malauradament, fins ara, els arqueòlegs han identificat només una part de les estructures antigues, inclosos el temple d’Apol·lo el Pitià, el temple d’Atena i Zeus, la nymphea (estructures subterrànies esculpides a les roques), un odeó de marbre per a 800 seients, santuari d'Artemis i l'estadi.
