Descripció de l'atracció
Terni és una ciutat situada al sud de l'Úmbria a la plana del riu Nera, la capital administrativa de la província del mateix nom. Es troba a 104 km de Roma i a 29 km de Spoleto.
Terni es va fundar cap al segle VII aC. per les tribus umbrianes del territori, que, segons el testimoni dels arqueòlegs, ha estat habitat des de l’edat del bronze. Al segle III aC. la ciutat va ser capturada pels romans i es va convertir en un important assentament, ja que es trobava en una de les carreteres principals de la península Apenina: la Via Flaminia. Els romans el van anomenar Interamna, que significa "entre dos rius". Va ser aleshores, a l’època de l’antiga Roma, que s’hi van construir aqüeductes, muralles de fortaleses, amfiteatres, temples i ponts, que van adornar significativament la ciutat i van contribuir a la seva prosperitat.
Al segle VIII, després de la conquesta pels llombards, Terni va perdre la seva importància i es va convertir en una ciutat provincial ordinària al ducat de Spoleto. El 1174 fou saquejat per ordre de l'emperador Frederic Barbarroja, però al segle següent Terni es convertí en un d'aquests llocs on sant Francesc d'Assís estimava predicar.
Al segle XIV, la ciutat es va convertir en una comuna independent i es van fortificar les seves muralles defensives. Com la majoria d’altres comunes italianes de finals de l’edat mitjana, Terni va patir constantment interminables conflictes entre les parts dels güelfs i els gibel·lins. Posteriorment va passar a formar part dels Estats Pontificis i el 1580 la ciutat va començar a dedicar-se a la fosa artística a partir de mineral de ferro, que s’explotava a les rodalies de Monteleone di Spoleto; aquest va ser el començament de l’especialització única de Terni.
Al segle XIX, Terni va poder aprofitar tots els avantatges que la revolució industrial i els abundants recursos hídrics li van donar: fàbriques d’acer, foneries, tallers per al processament de jute i llana, així com fàbriques d’armes. El 1927 la ciutat es va convertir en la capital provincial. És cert que la presència d'importants empreses industrials el va convertir en un dels principals objectius del bombardeig dels aliats durant la Segona Guerra Mundial: es van fer 108 atacs aeris a Terni. Però, malgrat això, la ciutat es va recuperar ràpidament i a finals del segle XX va rebre el sobrenom de "Manchester italià".
Entre les principals atraccions de Terni, que atrauen turistes actualment, hi ha les antigues ruïnes, l’amfiteatre romà, construït el 32 aC. i una vegada allotjava fins a 10 mil persones, i la petita porta romana de Porta Sant'Angelo, que va ser una de les quatre portes de la ciutat a l'antiguitat. Un dels pocs edificis medievals que es conserven és el Palazzo Mazzancolli. Un altre palau, el Palazzo Gazzoli, erigit al segle XVIII, acull avui la galeria de la ciutat amb obres de Pierafrancesco d'Amelia, Benozzo Gozzoli, Girolamo Troppa i Orneore Metelli. I el municipi de Terni ocupa l'edifici del Palazzo Spada, construït al segle XVI per l'arquitecte Antonio da Sangallo Jr.
Entre els edificis religiosos, el més destacable és la catedral barroca de Santa Maria Assunta, construïda al segle XVII a l’emplaçament d’un dels edificis cristians més antics de Terni. La seva façana té dues portes medievals, en una de les quals es poden veure els contorns d’una sabata de fusta, mitjançant la qual es mesuraven antigament les sabates dels habitants de la ciutat perquè no superessin els límits designats de decència. Altres esglésies interessants són San Francesco, Sant'Alo, San Martino, San Salvatore i la basílica de San Valentino.
Als voltants de Terni, a la confluència del riu Velino amb el riu Nera, hi ha una cascada Cascata delle Marmore creada artificialment amb una alçada de 165 metres, una de les més altes del món.
