Descripció de l'atracció
Un dels llocs més interessants i populars del Peloponès són les ruïnes de la Mystra medieval, situada als vessants de les muntanyes de Tayget, prop de la ciutat d’Esparta.
Mystra va ser fundada el 1249 per decret del governant del principat aqueu, Guillem II de Villardouin. Es va construir una fortalesa sobre un escarpat cim rocós, que es va convertir en la principal residència del principat aqueu del Peloponès. Tenint en compte l'amenaça constant de diversos invasors, el lloc va ser triat molt bé, ja que proporcionava una vista excel·lent, que permetia controlar el congost que connecta Lacònia amb Messènia. El 1262, la fortalesa va quedar sota el control de Bizanci. Aviat va créixer una ciutat ben fortificada al voltant de la fortalesa (baixant de les pistes), que es va convertir molt ràpidament en un important centre cultural i polític de Bizanci tardà, així com en la principal residència del Despotat de Morea. Del 1460 al 1821, Mystra va ser governada per l'Imperi otomà (excepte un breu període de 1687-1715, quan Mystra va ser controlada pels venecians). El 1830, Mystra havia caigut en mal estat i aviat va ser completament abandonat.
Avui, Mystra, que ha conservat fins avui una sèrie de bells monuments arquitectònics, culturals i històrics, és un autèntic museu a l’aire lliure. Des de 1989, Mystra ha estat inclosa a la llista del patrimoni mundial de la UNESCO.
Entre les estructures més interessants, cal destacar, sens dubte, la metròpoli de Mystra, un dels monestirs més antics de la ciutat, així com el seu principal centre religiós. Va ser aquí el 1449 quan es va coronar el darrer emperador bizantí Constantí Paleòleg IX. Dins de les parets de la metròpoli hi ha avui un museu de Mystra molt entretingut.
No menys interessants són el monestir de Brontochion, del qual només han sobreviscut dues esglésies fins avui: l’Església d’Odigitria o Afendiko amb magnífics frescos de 1312-1322. i l’Església dels Sants Teodor; l'únic monestir actiu del territori de Mystra-Pantanassa (segle XV), així com les esglésies de Santa Sofia, Sant Jordi i Evangelistria. El monestir de Periveptus (segle XIV) mereix una atenció especial. Els frescs únics que adornen la seva catedral es remunten a 1348-1380 i són un exemple meravellós i, a més, bastant rar d’art bizantí tardà. També cal destacar l’impressionant complex palau paleològic i les ruïnes de l’antiga fortalesa de Villardouin.
