Descripció de l'atracció
L’antic far d’Ancona, a uns 20 metres d’alçada, i les restes de l’arsenal proper són avui els únics recordatoris del prestigiós estat d’Ancona, una ciutadella de primera categoria des que la ciutat es va incorporar a la Itàlia unida el 1860. El far es va construir el 1859 al turó dels Caputxins a iniciativa del papa Pius IX. S'utilitzaven lents Fresnel, que rebien el nom d'un enginyer francès que al segle XIX va inventar un revolucionari mecanisme òptic amb lents concèntriques especials reunides per dirigir la llum a un sol punt i reflectir-la a llargues distàncies. Posteriorment, l’anomenat telègraf es va unir al far, sobre el qual el 1904 Guglielmo Marconi va experimentar amb el primer senyal de ràdio. El 1965, a causa de les peculiaritats de l’estructura geològica de la terra, al lloc on s’aixecava l’antic far es va haver de construir un de nou a 200 metres, que encara fa les seves funcions. També utilitza lents Fresnel. El nou far, de 15 metres d’alçada, té la forma d’una torre quadrada.
A prop hi ha les restes d’un arsenal militar que va formar part del sistema defensiu de la ciutat. La seva tasca era evitar qualsevol intent potencial de desembarcament enemic a terra. L'arsenal es va construir d'una manera especial: les seves armes ocultes es trobaven al llarg de la part superior del fort, que al seu torn estava sota terra. Avui es poden veure les ruïnes de la bateria del Semaforo i la bateria de Santa Teresa, situades entre els dos fars.
Fins fa poc es podia visitar l’antic far: un grup d’entusiastes voluntaris el mantenien en bones condicions. Tot i això, fa uns anys es va tancar al públic. És cert, des de llavors, els habitants d’Ancona han fet campanyes per la restauració de l’antiga torre i la seva reobertura com a atractiu turístic i símbol de la ciutat. Des de la terrassa superior del far es podia admirar la meravellosa vista d’Ancona, la badia, el port i el mar Adriàtic.
