Descripció de l'atracció
L'església de Sant Simeó i Santa Helena, també anomenada Església Roja, es va obrir el desembre de 1910. La construcció del temple es va dur a terme a costa d’un ric ric noble de Minsk Edward Voinilovich i la seva dona Olympia, que van fer una gran donació de 100.000 rubles per a la construcció del temple.
El temple es va construir segons el projecte dels arquitectes Tomas Paizdersky i Vladislav Markoni. La construcció del temple va trigar cinc anys. La primera pedra va ser posada solemnement pel sacerdot Kazimir Mikhalkevich. Les escultures de l'església van ser creades per l'escultor Sigmund Otto. El campanar de l’església estava decorat amb tres campanes: Edward (en honor del mateix Voinilovich), Simon (en honor al seu fill difunt) i Michael (en honor del patró de l’arxidiòcesi).
Avui l’Església Roja és una de les esglésies catòliques més famoses i visitades de Minsk. L’església és una basílica neoromànica asimètrica construïda amb maó vermell. L’alçada del campanar arriba als 50 metres.
L'església va ser consagrada en honor dels sants Simeó i Helena. L'inconsolable pare va dedicar el temple als seus fills morts, que portaven els noms d'aquests sants.
Després de la Revolució, el 1932, l'església fou tancada. El teatre estatal polonès va treballar a l’edifici del temple i després es va traslladar a l’estudi de cinema. Durant l'ocupació nazi, l'església es va reobrir. Després de la guerra, es va instal·lar de nou un estudi de cinema al temple i, des de 1975, la Casa del Cinema.
El 1990, l’església de Sant Simeó i Santa Elena va ser transferida a l’Església Catòlica i oberta als feligresos. El 1996, davant de l’església vermella, es va instal·lar una escultura de Sant Miquel que perforava un drac amb una llança, símbol de la victòria de l’exèrcit celestial sobre les forces de la foscor. El 2000 es va instal·lar l’escultura de la campana de Nagasaki, símbol de la memòria de les víctimes de desastres nuclears.
