Descripció de l'atracció
L'església de St. Rupert es troba a la remota regió sud-oest de la gran ciutat austríaca de Graz, coneguda com Strassgang. Es troba més a prop de l’aeroport de la ciutat que del centre històric, a més de 6 quilòmetres de distància.
La zona en si es coneix des dels temps de l’Antiga Roma, una important ruta comercial que va passar aquí. I durant la Primera Edat Mitjana, hi va viure un noble clan antic dels Aribònides, originari de Baviera des del segle VIII. No obstant això, al segle XI, aquestes terres van ser transferides a un propietari més poderós: l'arquebisbe de Salzburg. Es creu que va ser durant la seva època quan es va construir l'església de Sant Rupert, però es considera que la data de la seva construcció va ser segles anteriors.
Val a dir que l’església de Sant Rupert és possiblement l’edifici més antic de tota la ciutat de Graz, tot i que es desconeix la data exacta de la seva construcció. El més probable és que es construís a finals del segle VIII o a principis del segle IX. L'església en si es fa en un estil arquitectònic preromànic, conegut com el "Renaixement Carolingi", i és un dels monuments més rars d'aquest estil antic.
L’església de Sant Rupert és un edifici força baix i petit, però amb unes muralles força poderoses. Cal destacar les petites i estretes finestres al llarg de les parets d’aquest edifici, així com la petita finestra rodona sobre el portal. La façana de l'església està decorada amb un frontó triangular amb una mena de cim destacat rematat amb una creu.
Malgrat el fet que aquesta església es va construir durant la primera edat mitjana, el primer esment documental de la mateixa va aparèixer fa molt de temps, només a mitjan segle XIV. Al mateix temps, durant uns 800 anys, pràcticament no va canviar de mida: les primeres dependències addicionals, inclosa una sala per a cors, ja van aparèixer al segle XVII. Per tant, l’aspecte del temple s’ha conservat en l’estil arquitectònic romànic, mentre que la seva decoració interior es remunta a una època posterior. L’altar major, per exemple, no es va acabar fins al 1675.
