Descripció de l'atracció
Cavizzana és la comuna més jove de Val di Sole en termes d’obtenció d’independència i l’única situada a la riba dreta del riu Noce a la part baixa de la vall. Va obtenir la independència el 1956 després d’anys d’entrar a la comuna de Caldes. En els darrers anys, la ciutat ha viscut un període de creixement demogràfic i econòmic que ha afectat el desenvolupament de la seva infraestructura. Avui, l’agricultura de la poma encara té un paper important en l’economia de Cavizzana i, en el passat, també produïa llimones i mineral de ferro extret.
El topònim "Cavizzana" prové de la paraula llatina "karex", que significa "canya de canya". La ciutat es va esmentar per primera vegada el 1200 i ja el 1318 va rebre un nom que ha arribat fins als nostres dies. Durant segles, aquesta petita comuna va estar governada pel seu propi Codi de lleis, una còpia del qual, amb data de 1586, es pot veure al museu local. S’explica una terrible llegenda sobre un dels districtes de Cavizzana: Fucine. Presumptament, antigament, una dona hi matava el seu marit cada dos anys. Això va passar fins que un sacerdot va maleir tota la zona i va ser enterrada sota una esllavissada.
La fita de Cavizzana és l’església parroquial de San Martino, construïda a la primera meitat del segle XIV i reconstruïda al segle XV. Posteriorment es va ampliar i renovar. La façana està decorada amb un portal emmarcat per dues finestres i rematat amb una claraboia barroca. Crida l'atenció el campanar amb una fila de finestres adovellades i una agulla piramidal de maó truncat. A l’interior de l’església, amb les seves voltes gòtiques, hi ha tres altars barrocs de fusta. El tabernacle de l’altar major, decorat amb talles, daurats i figuretes, és considerat un dels més bells de tota la vall.
També cal visitar el famós "Sass de la Guardia", la Pedra del Guardià, situat a l'antiga carretera que comunicava Cavizzana amb Caldes. Hi ha una data segellada - 1632, que recorda l’epidèmia de pesta que va esclatar a Val di Sole. Podria ser interessant per als turistes caminar per la pista d’excursió, començant a 1087 metres d’altitud i portant al llac Verdes en un altiplà alpí, des d’on s’obre una vertiginosa vista de les valls de Val di Sole i Val di Non.
