Descripció de l'atracció
Efes es va fundar el II mil·lenni aC. en un lloc convenient per al comerç, a la intersecció de rutes marítimes i rutes per a caravanes des de les profunditats asiàtiques. Efes va assolir el seu moment més àlgid durant l’Imperi Romà i la majoria dels jaciments arqueològics locals daten d’aquest període. El declivi de la ciutat va començar a la segona meitat del segle III, quan va ser capturada i destruïda pels gots. Al començament del govern dels turcs otomans, Efes va ser enviat a completar l'oblit.
Entre els llocs més interessants de la ciutat hi ha el majestuós teatre antic, dissenyat per a 24.000 espectadors, el Temple d’Adrià, construït en honor de l’emperador del mateix nom i considerat un dels principals atractius d’Efes, la biblioteca de Celsus, que conté 12.000 volutes de pergamí, la font de Trajà, el temple de Serapis, el déu egipci de la fertilitat, les ruïnes d’una nimfa, santuari de nimfes, cases adossades amb mosaics i les ruïnes de les primeres cases bizantines amb una exposició d’utensilis antics.
Dues muntanyes s'adossen a les ruïnes de l'antiga ciutat: la Muntanya Falcon amb la Casa de la Mare de Déu i el Mont Pion amb la "Cova dels set joves que dormen". La Casa de la Mare de Déu és un santuari cristià. Segons la llegenda, va ser aquí on la Verge Maria va passar els darrers anys de la seva vida i, a partir d’aquí, la va portar Jesucrist a ell (Dormició de la Mare de Déu). La casa està situada a la part superior de la muntanya, per on condueix un camí de serp. Davant de la casa hi ha un petit monument de bronze a la Mare de Déu. A l’interior hi ha catifes a terra i a les parets hi ha dites de l’Alcorà sobre Maria.
A l’estiu es fan festivals de música a l’antic teatre. Les files superiors del seu auditori ofereixen una magnífica vista de l’entorn d’Efes.