Descripció de l'atracció
Heraion Perachora és el santuari de la deessa Hera, situat en una petita badia del golf de Corint al final de la península del mateix nom. El santuari d'Hera a Perachora es troba a 14,2 km al nord-oest de Corint i a 75,9 km a l'oest d'Atenes.
A més del temple d'Hera, aquí s'han trobat restes d'una sèrie d'estructures, incloent columnates en forma de L, un gran embassament, un refectori i, presumiblement, un segon temple. El més probable és que el santuari estigués sota el domini de Corint, tk. era al port. Les activitats religioses del lloc es van dur a terme des del segle IX fins al 146 aC. Durant l'època romana, l'interior de totes les estructures del santuari es va transformar.
Heraion Perachora consta de dues parts, de manera que fins fa poc es suposava que hi havia dos santuaris separats: Hera Akraia (al cap) i Hera Limenia (al port). Una anàlisi acurada del jaciment arqueològic va portar els científics a la conclusió que només hi ha un temple dedicat a Hera Akraia-Limia. El culte es va establir al sud durant el període geomètric. Cap al 800 aC NS. es va erigir el primer absis del temple d'Hera, però no en va sobreviure res. Al segle VI aC. NS. es va erigir un nou temple una mica cap a l'oest. Era un exemple d’arquitectura dòrica amb laterals de 10 per 31 metres. A llevant hi havia un altar rectangular decorat amb triglifs. Al segle IV aC, l'espai al voltant de l'altar es va complementar amb vuit columnes jòniques, es va col·locar-hi un dosser que protegia els sacerdots i el foc dels forts vents que sovint bufen a la zona. A una distància de 200 metres, hi havia el que es confonia amb el santuari d’Hera Limenia: un edifici arcaic rectangular, després d’un estudi detallat i sistemàtic, va resultar ser un menjador per als pelegrins.
A l'est es troba un embassament de doble arcada. Es va trobar un desguàs de pedra i un altre petit dipòsit d’aigua al nord-est de l’embassament. Entre els nivells, es pot veure la petita església de Sant Joan, que originalment es trobava al lloc d'un temple geomètric i que va ser descoberta més tard durant les excavacions. A la vora est, una mica més avall, són visibles fragments de diversos murs de contenció (segles 5-4 aC), les restes d’una escala i grans cavitats artificials, que convencionalment s’anomenen embassament sagrat. Es va enfilar al segle IV aC. e., durant les excavacions properes, es van trobar uns 200 vasos de vidre que s’utilitzaven per a la realització de rituals. L’edifici contenia un pou d’aigua i és un exemple interessant d’una antiga instal·lació de captació i emmagatzematge. A més, es va excavar un forn de fang, restes de ceràmica, parts de frisos, un forn de calç (necessari en la construcció) amb traces de foc a les pedres.
