Descripció de l'atracció
El somni de tots els escaladors és la muntanya més alta de la Terra, l’Everest. Els habitants del Nepal l’anomenen Sagarmatha, els tibetans l’anomenen Chomolungma. La muntanya té dos cims: el nord i el sud. L’altura del nord és de 8848 m, l’altura del sud és de 8760 m. La frontera entre Nepal i Xina transcorre al llarg del cim sud de l’Everest. El pic principal de la muntanya es troba a la Xina.
L’Everest és una muntanya piramidal. El seu vessant sud, més pronunciat, no té coberta de neu. Està connectat per dos passos amb els cims Lhotse, l'alçada dels quals és de 8516 metres, i Changse, que s'eleva "només" per 7543 metres. Les glaceres es troben més a prop dels cims de l’Everest.
Els europeus fins a mitjan segle XIX van anomenar l’Everest el pic del XV. El 1852, els agrimensors anglesos van poder establir l’alçada d’aquesta muntanya. El van batejar amb el nom de l’aparellador George Everest. Durant molt de temps, els escaladors de tot el món van somiar amb conquerir la muntanya més alta del planeta, però els nepalesos i els tibetans ho van impedir de totes les maneres possibles, creient que els estrangers alterarien la pau dels déus. Només el 1921 les autoritats locals van permetre l’ascens a l’Everest. Els primers intents d’arribar al cim del món els va fer el 1921-1924 un escalador d’Anglaterra George Mallory. Tres vegades va assaltar Chomolungma i el 1924, segons les garanties dels companys de Mallory, que van romandre al camp de transbordament, ho va aconseguir. Malauradament, Mallory no va tornar d’aquesta expedició. El seu cos va ser descobert el 1999 al cim de l’Everest.
Un ascens amb èxit a l’Everest el va fer el 1953 un escalador de Nova Zelanda, Edmund Hillary, que anava acompanyat d’un sherpa local Tenzing.
