Descripció de l'atracció
Isola Madre és l’illa més gran de l’arxipèlag borromeu, situada al llac Lago Maggiore. Actualment alberga diversos edificis i estructures arquitectòniques, a més de jardins de fama mundial. Antigament, l’illa era coneguda com a Isola di San Vittore i Isola Maggiore.
Algunes fonts històriques informen que ja a mitjan segle IX hi havia una església i un cementiri a Isola Madre, cosa que es reflecteix en el nom de Scala dei Morty - "Escala de difunts", que es troba al jardí del illa. També se sap de manera fiable que les olives ja es conreaven a l'illa en aquella època. El 1501, Lancillotto Borromeo, un dels cinc fills de Giovanni III Borromeo, va començar a cultivar cítrics a Isola Madre, els esqueixos que va portar especialment de Ligúria amb un jardiner. Lanchillotto, en canvi, va construir una residència familiar a l'illa, que va ser ampliada i redissenyada a l'estil renaixentista a la dècada de 1580 per ordre de Renato I Borromeo.
Avui, el Palazzo Borromeo, construït sobre els fonaments d’una antiga església, cementiri i possiblement el castell de San Vittore, està envoltat d’un parc inoblidable: el Jardí Botànic Isola Madre (Giardini Botanici dell’Isola Madre). La superfície total d’aquest jardí d’estil anglès, plantat a finals del segle XVIII, supera les vuit hectàrees. El seu atractiu és l’esmentada Scala dei Morty, que en el passat estava decorada amb luxoses glicines. El jardí botànic consta de set terrasses, on es poden veure xiprers, rododendres, magnòlies, aurons, palmeres de més de cent anys i una de les primeres col·leccions italianes de camèlies. L’anomenat carril africà - Viale Africa - es troba al costat assolellat d’Isola Madre. I a Piazzale dei Pappagalli, hi viuen lloros, paons, faisans i altres aus.
La capella de la família Borromeo, construïda el 1858, també mereix atenció: a diferència de la capella homònima de l’illa Isola Bella, aquesta no conté cap tomba ni làpida.
