Descripció de l'atracció
Valcalepio és una vall muntanyosa situada entre els rius Kerio i Oglio, a la província de Bèrgam. Pel que fa al patrimoni paisatgístic i cultural, té un interès indubtable per als turistes. Segons la llegenda, el nom de la vall - Kalepio - prové de dues paraules gregues "kalos" i "epias", que en conjunt signifiquen "bona terra". I aquesta terra és molt bona: es distingeix per la seva fertilitat i el clima temperat, que garanteix la proximitat del llac Iseo. Ambdues condicions són ideals per cultivar raïm i produir un vi excel·lent, cosa que va fer que, en general, fos una petita vall famosa a tot el món.
Valcalepio també és interessant des del punt de vista dels arqueòlegs: es van fer nombroses troballes significatives al seu territori, incloses traces de diversos assentaments romans antics ben conservats. Aquesta terra ha estat escenari de moltes batalles, perquè aquí convergeixen els interessos fronterers de les províncies de Bèrgam i Brescia. Només el 1192 es va signar un tractat de pau entre ells. I més tard, a la vall es van jugar dramàtiques batalles entre Venècia i Milà; va ser aquí on els grans capitans Colleone i Gattamelata van convergir en batalles.
Avui Valcalepio prospera amb la presència de diverses petites empreses a la vall. Per exemple, hi ha una fàbrica inusual per a la producció de botons … I, per descomptat, la vall és famosa pels seus cellers, que produeixen vins DOC, inclòs el molt valuós "Valcalepio Moscato Passito DOC", un autèntic símbol de l’elaboració del vi Bergama.
Per conèixer amb detall Valcalepio, val la pena anar a fer una excursió a peu o amb bicicleta, que durarà unes 2 hores. La ruta comença des de Castel de Conti al poble de Castelli Calepio i segueix la carretera que uneix Sarnico i Bèrgam. A Castelli Calepio, a més de l’esmentat castell, també val la pena visitar el petit Palazzetto Carolingjo, l’església de Sant Llorenç i el poble medieval restaurat. Després, dirigint-se cap al llac Iseo, els turistes visiten Credaro amb la seva església romànica de San Fermo i San Giorgio i els castells de Montague i Trebecco, i des d’allà entren a la ciutat de Villongo. Aquí destaca el barri de Sant Alessandro amb l’església de la Santíssima Trinitat, erigida al segle XVIII i decorada amb una estàtua de la Mare de Déu, i l’església romànica de Sant Alessandro, pintada amb frescos. A més, la ruta passa pel poble de Castion, on s’han conservat frescos impagables del segle XI a la petita església de Santi Nazario i Rocco.
La ciutat de Sarnico és considerada una de les més boniques del llac Iseo i una de les més famoses. És un important centre comercial i turístic amb traces d’urbanisme medieval: portals, arcs, carrers estrets, torres antigues i l’església de San Paolo del segle XV. L’església parroquial de Sarnico, dedicada a Sant Martí de Tours, es va construir al segle XVIII. Aquí també podeu admirar dues belles vil·les Fakkanoni, construïdes entre 1906 i 1912.
Tornant per la costa d'Iseo fins a Villongo, la ruta continua fins al pintoresc poble de Fosio amb la seva presa, cases antigues i un molí de vent del segle XVII. Després, els turistes van a la ciutat d’Adrara San Martino: destaca per les traces d’assentaments romans prehistòrics i antics, un castell medieval i l’església parroquial de San Martino del segle XV. A més, la ruta passa pel poble de Foresto Sparso, la ciutat de Gandosso i la pintoresca zona muntanyosa coberta de vinyes, i finalitza a Grumello del Monte, un petit assentament històric amb un disseny medieval típic, famós pel seu antic castell-fortalesa de Gonzaga. També cal visitar San Pantaleone amb els seus antics habitatges rurals, l’església de la Madonna del Rosario i la vil·la Pecori Giraldi Mayoni d’Itignano.
