L’estat insular, conegut pels amants del paradís i les vacances de luxe, també té els seus propis símbols nacionals. L’escut de Dominica reflecteix el difícil i llarg camí que va passar el país abans d’obtenir la independència. La paleta de colors del logotip principal és brillant, rica, agradable a la vista i a la imaginació.
Història i modernitat
L’antiga colònia va obtenir la independència només a mitjan segle XIX. La imatge de l’escut fou aprovada el 1844. Després, durant els cinquanta anys següents, s’hi van fer alguns canvis. I ara els habitants de la República Dominicana estan orgullosos que l’escut existent del seu estimat país tingui el mateix aspecte que fa un segle, ja que no ha canviat la seva aparença des del 1896.
Els principals detalls de l’antic símbol principal (modern) de la República Dominicana són:
- un escut amb símbols religiosos;
- llances, com a símbol de la disposició dels indígenes a defensar el país;
- branques de llorer i palmeres que emmarquen l’escut a banda i banda i lligades amb una cinta;
- inscripcions situades a la part superior i inferior de l’escut.
Cadascun dels elements de l'emblema estatal del país pot dir-ho molt a un dominicà, i un europeu, que sap almenys una mica d'història, podrà descobrir els secrets de molts dels símbols aquí representats sense ajuda externa.
Colors i símbols
Els elements de l’escut dominicà estan pintats amb tons sucosos i brillants. Blau, vermell, blanc, verd, groc (daurat): fan referència als colors nacionals, ja que també són presents en el color de l'emblema de l'estat, en els vestits tradicionals dels residents locals, en les representacions mitològiques i la cultura del país.
El vermell és un símbol de prosperitat, una vida rica i rica. El to blau significa espais marins infinits i el desig de llibertat, l’absència de fronteres i la pressió exterior. Les branques de llorer i palmeres es representen de color verd a l’escut. La corona de llorer es va atorgar al guanyador no només a l'Antiga Grècia, sinó que la palmera és un dels arbres més comuns a l'illa, el valor natural i la riquesa del país. Es van triar tons daurats per a les còpies i la creu, símbol de la religió principal a l'illa i la conversió dels residents locals al cristianisme.
A l’escut de la República Dominicana hi ha inscripcions, a sota del llaç vermell hi ha el nom del país, a la part superior del llaç blau hi ha escrit el lema nacional "Déu, pàtria, llibertat".
Un altre punt important és la presència d’una Bíblia oberta i la capacitat de llegir les línies del primer capítol de l’Evangeli de Joan que la veritat fa que la gent sigui lliure.
