Si visiteu Bangla Desh, us heu de familiaritzar amb molts costums d’aquest país per estar preparats per a qualsevol esdeveniment que us sembli estrany i inusual. Les característiques nacionals de Bangladesh es basen en tradicions centenàries venerades pels indígenes d’aquest país.
Els bengalís representen el 98% de la població. L’idioma oficial és el bengalí, però als cercles de negocis es pot escoltar bé un anglès parlat bé, en cas contrari, com es pot comunicar amb socis de negocis visitants aquí? Per cert, en algunes institucions superiors de Bangla Desh, també és habitual utilitzar dos idiomes: bengalí i anglès.
Els bengalís són un poble religiós. Tanmateix, aquí no es professa una religió, sinó diverses. Aquesta posició és la base de les vides humanes i de les regles de comportament. A Bangladesh es professa budisme, islam, cristianisme i hinduisme.
Costums i tradicions de Bengala
Aquells bengalís que viuen als pobles, curiosament, són seguidors de tradicions i cànons pagans. Creuen que la carcassa d'un ocell, una gerra buida o una branca de salze a la carretera té grans problemes. Ni tan sols val la pena convèncer els bengalís. Acceptaran la seva comprensió.
Si un nen neix a la família, és desitjable que sigui un nen. Per descomptat, la nena també està contenta, però no tant. Al cap i a la fi, haurà de recollir el dot abans del casament. I després del casament, anirà a la família del seu marit i allà ajudarà els seus pares amb les tasques domèstiques. Al mateix temps, el fill continua sent el suport i l’esperança de la família, que confia en ell en tot.
Les noies i els nois de Bangla Desh tenen dret a decidir per si mateixos amb l’elecció d’una parella amb qui passaran la vida. Però l'elecció ha de ser necessàriament aprovada pels membres majors de la família. Els nois es poden casar a partir de 21 anys i les noies a partir de 18 anys. Si un jove no treballa, els seus pares poden prohibir-li el matrimoni. En general, es considera molt vergonyós no treballar a Bangladesh.
Tingueu en compte que a Bangladesh no és habitual saludar la gent amb una encaixada de mans. Si voleu saludar un nen o una dona, és millor que assentir amb el cap que tocar-la. Al mercat, mai no us agafaran les mans dels comerciants que vulguin vendre les seves mercaderies.
