Descripció de l'atracció
Fortezza és una fortalesa veneciana a la ciutat de Rethymno, a l'illa de Creta; situat gairebé al centre del nucli antic. L’enorme i impressionant estructura de Fortezza té una llarga història. La Fortezza és visible des de tots els racons de la ciutat i la fortalesa ofereix unes vistes impressionants de Rethymno i la costa oest.
La fortalesa es troba al turó de Paliokastro (Castell Vell). Hi ha una versió que antigament aquest turó era una petita illa, però l'estret canal que separava Paliokastro i Creta va acabar assecant-se i el turó va passar a formar part d'una gran illa. Probablement, en el període romà, es va localitzar una antiga acròpoli amb els temples d’Apol·lo i Àrtemis, tot i que no se n’han trobat proves fiables. En aquell moment, Rethymno era una ciutat independent amb moneda pròpia, però no especialment poderosa. Al període bizantí (segles 10-13 aC) hi va haver un petit assentament emmurallat anomenat Castrum Rethimi o Castel Vecchio. Més tard els venecians el van anomenar Antico Castel (Castell Vell).
Els venecians, com a estat marítim, anaven a construir un petit port i utilitzar Rethymno com a refugi o com a base intermèdia entre Heraklion i Chania. Amb el pas del temps, la ciutat va créixer i es va fer necessari construir noves fortificacions defensives. L'amenaça turca i el desenvolupament de l'artilleria després de la invenció i l'ús generalitzat de la pólvora a la primera meitat del segle XVI van obligar Venècia a abordar seriosament l'organització de la defensa militar de Creta. Es va decidir construir les parets segons el disseny de l'arquitecte venecià Michele Sanmicheli.
La primera pedra fonamental es va col·locar el 8 d’abril de 1540, però la construcció només es va acabar el 1570. Les muralles de Rethymno eren només una aparença de protecció i, per desgràcia, no eren prou fortes per suportar l'atac dels corsaris d'Uluji Ali. El 1571, va atacar Rethymno en 40 galeres i va destruir completament la ciutat. Aquest esdeveniment va demostrar la necessitat d'un reforç més eficaç. Es va decidir construir una fortalesa que pogués acollir totes les estructures de Rethymno. El turó de Paliokastro va ser considerat el lloc més adequat i es van començar a treballar a la fortalesa de la Fortezza. La construcció es va iniciar el 13 de setembre de 1573. Les muralles i els edificis públics es van acabar el 1580.
Després de finalitzar l'obra, es va fer evident que no hi havia prou espai al territori de la fortalesa per a cases particulars i la Fortezza va ser declarada un lloc públic que es podria utilitzar en cas d'amenaça d'atac. Molt probablement, els venecians van planejar construir una fortalesa no per protegir els residents locals, sinó per utilitzar-la per a les seves necessitats personals. Fortezza era la seu de la guarnició i l'administració veneciana. De fet, Fortezza mai no va ser una estructura especialment segura, ja que no hi havia cap fossat ni contraforts externs (les parets eren baixes sense suficient suport) a la banda terrestre. També el port de Rethymno era massa petit per a les galeres venecianes. Així, la fortalesa va servir com a propòsit administratiu i com a refugi temporal per als residents locals que van deixar les seves cases fora d’ella.
Rethymno es va rendir als turcs el 1646. La catedral de Sant Nicolau es va reconstruir a la mesquita Ibrahim Khan. Es van construir edificis per a la guarnició i l'administració turques als costats sud i est de la fortalesa. Al començament del segle XX, hi havia molts edificis residencials al territori de la fortalesa. Després de la Segona Guerra Mundial, els habitants de Rethymno van començar a moure’s fora de les muralles de la fortalesa.
Amb el pas del temps, tots els edificis en ruïnes (la majoria d’origen turc) van ser destruïts. Van trigar gairebé 20 anys a restaurar la fortalesa. Avui veiem Fortezza gairebé tal com estava sota els venecians. Aquest monumental edifici és el segell distintiu de la ciutat.
