Descripció de l'atracció
El monestir d'Agia Lavra (Holy Lavra) està situat al mont Helmos a una altitud de 961 metres sobre el nivell del mar, prop de la ciutat de Kalavryta. Va ser construït el 961 i és un dels monestirs ortodoxos més antics de Grècia i es pot considerar un símbol del naixement de la Grècia moderna.
Durant la seva llarga història, el monestir va ser destruït repetidament. El 1585 va ser cremat a terra pels turcs. Després de 15 anys, es va restaurar pràcticament, tot i que la pintura al fresc, en la qual participava el mestre Antimos, no es va acabar fins al 1645. Però el 1715 el monestir es va tornar a cremar.
El 1821 va començar la Guerra de la Independència de l’Imperi Otomà (Revolució Grega) grega i el monestir d’Agia Lavra va adquirir la seva importància històrica. Va ser aquí el 25 de març de 1821 quan es va pronunciar el famós eslògan dels revolucionaris grecs "Eleftheria i Thanatos" (traduït per "llibertat o mort"), que demanava una revolta contra els turcs. El mateix dia, el metropolità Herman (metropolità ortodox grec de la ciutat de Patras) va fer la doxologia, va beneir el Lavaron (estendard) de la revolta nacional grega i va jurar als rebels del Peloponès. El metropolità suposadament va aixecar la bandera revolucionària sota un sicomor a prop de les portes del monestir. Durant la guerra d'alliberament del 1826, Agia Lavra va ser cremada novament, aquesta vegada per l'exèrcit d'Ibrahim Pasha. Després de la independència de Grècia, l'església es va reconstruir el 1850. Avui, al turó oposat al monestir, hi ha un monument als herois de la revolució de 1821.
Durant la Segona Guerra Mundial, el 1943, els alemanys van destruir la ciutat de Kalavrita i el monestir va ser cremat de nou. Es va restaurar ja el 1950 amb subvencions estatals i fons de feligresos.
Avui al territori del monestir hi ha un museu històric que conté valuoses relíquies històriques: llibres, documents, icones, pintures, etc. Entre les exposicions més interessants hi ha l’evangeli incrustat amb diamants donats per l’emperadriu russa Caterina la Gran, les vestidures del metropolità Herman, teixits de seda del segle XVI d’Esmirna i Constantinoble brodats amb fils d’or i plata. Aquí també podeu veure la bandera revolucionària grega, que va marcar l'inici de la guerra d'alliberament per la independència de Grècia el març de 1821. El monestir conté les relíquies de Sant Alexis, que van ser donades per l'emperador bizantí Manuel Paleòleg.
