Descripció de l'atracció
La construcció de l’església de Sant Miquel va començar el 1594, quan el canceller del Gran Ducat de Lituània, Lev Sapega, va presentar el seu palau a les monges de l’orde bernard, que prèviament havien estat equipades per a un petit monestir, i després va assignar fons per la construcció d’una església al palau. La construcció estava ben finançada i es va acabar el 1625.
No obstant això, el temple estava destinat a un destí difícil. El 1655 va patir molt la invasió dels cosacs durant la guerra rus-polonesa. L'edifici va ser saquejat i després cremat. El 1663 es va restaurar de nou, amb una façana barroca i torres laterals afegides a l'edifici reformat. Des de llavors, l’edifici s’ha reconstruït diverses vegades, però no ha sofert canvis significatius.
Segons alguns informes, a finals del segle XVII, i segons d’altres, a principis del segle XVIII, va aparèixer prop de l’església un campanar independent, fet d’estil barroc. El 1703 es va afegir a l'església una galeria, decorada amb columnes, les restes de les quals es poden veure avui en dia.
El 1886, les monges de l'església van ser traslladades al monestir de l'església de Santa Caterina, i el mateix edifici de l'església va ser traslladat al gimnàs femení. Tanmateix, el 1888 també es va tancar. El 1905, representants de la família Sapieha van retornar l'església i van iniciar la seva restauració, que va durar del 1906 al 1912. Es van reprendre els serveis a l'església i, després de 1919, representants de l'orde bernard van tornar al monestir.
A l'època soviètica, el temple no funcionava, però va ser declarat monument arquitectònic de tota la importància de la Unió i traslladat al Museu d'Arquitectura. Des del 1972, el temple va funcionar com a museu i el departament d’investigació històrica es va ubicar a les instal·lacions del ja desaparegut monestir. El 1993, tot el conjunt arquitectònic va ser transferit a l’arquebisbat de Vílnius i, ja el 2006, es va iniciar la seva restauració. El museu d’arquitectura es va liquidar i, després de finalitzar la reconstrucció, es va obrir el museu del patrimoni de l’església al temple. La cerimònia d'obertura va tenir lloc a l'octubre del 2009.
L'església és de planta rectangular, d'una sola nau. La longitud és de 30 metres i l’amplada és de 13,5 metres. L’estil arquitectònic és mixt, ja que presenta característiques tant de l’arquitectura gòtica com de l’arquitectura renaixentista. Els trets gòtics són visibles a les característiques finestres estretes i al terrat de teula alta. El Renaixement preval a l'interior i la decoració de la façana de l'església. La façana principal de l'església es divideix en tres nivells. Entre les finestres del primer nivell, es pot veure un ornament de branques de carrer, el segon nivell no té finestres, però els molls estan plens de diversos nínxols que anteriorment es pintaven amb frescos. Hi ha finestres al segon nivell només a les torres.
La volta de l’interior és cilíndrica, pròpia de l’arquitectura renaixentista. Els altars són de marbre i estan decorats amb formes escultòriques. L’altar major és de marbre multicolor i data del segle XVII, els tres altars laterals daten del segle XVIII i són d’estil rococó.
Al temple també ha sobreviscut un monument al seu fundador, Lev Sapega i les seves dues dones. A més, hi ha un monument al fill de Sapieha i altres representants d’aquesta noble família a l’església. Les cendres de Lev Sapieha descansen a la mateixa església sota l’altar. L’església en sí forma part del conjunt d’edificis de Vilnius construïts durant el final del Renaixement. Avui l'església és el monument arquitectònic més gran de Lituània. Al seu costat hi ha un campanar barroc que data de principis del segle XVIII. La seva torre està en perfecta harmonia amb les torres de la façana principal de l'església. A la part superior del campanar hi ha una veleta amb la imatge del sant arcàngel Miquel. Actualment l’església es troba en fase de reconstrucció.
