Descripció de l'atracció
El pont de vianants Simone de Beauvoir és un dels nous ponts parisencs. Desplaçant-se per molls concorreguts, condueix vianants i ciclistes des de la plaça que hi ha davant de la Biblioteca Nacional de França fins al parc de Bercy.
Amb aquest pont va sortir una història interessant. Quan el 1998 l'arquitecte Dietmar Feichtinger va guanyar el concurs per a la construcció d'una nova travessia sobre el Sena, el pont tenia el nom en clau: Bercy-Tolbiak. Feichtinger va presentar un disseny elegant i elegant. El pont d’un sol tram té un aspecte sorprenent, com si dos arcs estiguessin connectats lenticularment i s’elevessin com una ona sobre el Sena.
El tram central del pont, aquest "objectiu", era d'acer a Alsàcia. Pesava 650 tones, feia 106 metres de llarg i 12 d’amplada. La part principal del pont es va transportar a París a través del mar del Nord, el Canal de la Mànega i després al llarg dels rius francesos; lentament, difícilment, alguns panys eren massa estrets per a ell. Una llarga barcassa va conduir solemnement la "lent" fins al seu destí, i en aquest moment l'alcalde de París ja havia proposat posar el pont en nom de l'escriptora i filòsofa Simone de Beauvoir. El 2006, es va inaugurar el pont en presència de la filla adoptiva de Simone, Sylvia Le Bon-de Beauvoir.
Va resultar divertit: el pont amb formes suaus, arrodonides i femenines va rebre el nom de la ideòloga del moviment feminista, una dona d’alt intel·lecte fred, intransigent, dura. El títol sembla un error. Però ho podeu mirar d’una altra manera.
El pont té una llargada de 304 metres, com si respirés un sol vol de costa a costa. Dos arcs són a dos nivells del pont, des de la superior hi ha una vista panoràmica del París històric, a la part inferior relleix l’aigua del riu. D’una banda, hi ha un dipòsit de coneixement, de l’altra, la naturalesa, la bellesa i la llibertat. Podria Simone de Beauvoir estar-hi en contra?
