Descripció de l'atracció
El Museu Carnavale deu la seva existència a l’home que va destruir el París medieval: el reformador de la ciutat, el baró Haussmann. El prefecte, enderrocant cases antigues que interferien en la col·locació de carreteres, va entendre que se n’anaven èpoques senceres. El 1886, per iniciativa seva, la ciutat va comprar l’antiga mansió Carnavalet al barri del Marais per allotjar una biblioteca històrica i una col·lecció d’objectes d’èpoques desaparegudes.
Aquest edifici va ser erigit entre 1548-1560 per l'arquitecte Pierre Lescaut. El 1578, l'edifici va ser comprat per la rica vídua bretona Françoise de Kernevenois; el seu cognom, distorsionat pels parisencs, es va convertir en el nom de la casa. Del 1677 al 1696, va viure aquí una intel·ligent i observadora marquesa de Sevigne, en les seves cartes a la seva filla, que va descriure detalladament la vida de la cort durant l'època de Lluís XIV. El carrer on es troba el museu rep el seu nom.
El Museu Carnavale és ara el museu de la ciutat més antic de la capital. Aquí es recullen llenços d'art, mobles, rellotges, miralls, gravats, ventalls, tot allò que pot explicar sobre l'evolució de la vida urbana. Molts exemplars van ser donats al museu per famosos col·leccionistes privats (per exemple, els germans Dutuis li van donar la seva col·lecció d’antiguitats el 1902, Maurice Girardin el 1953), una col·lecció d’art modern. També hi ha una galeria de Madame de Sevigne al museu; allà es pot veure una taula xinesa lacada, on la marquesa va escriure les seves cartes. L’edifici està decorat amb baixos relleus del mateix Pierre Lescaut. El museu està situat al costat de jardins on s’exposen les escultures de Goujon.
El 1989, el museu es va expandir: la veïna mansió Le Peletier de Saint-Fargeau es va unir al Carnaval. Ha trobat un lloc per a una col·lecció que il·lustra la vida parisenca, des de la Revolució Francesa fins als nostres dies. Aquí, per exemple, s’exhibeix tota una sala de ball Art Deco, que va ser decorada el 1925 pel pintor espanyol Jose Maria Sert. Ara, al Carnestoltes, hi ha més d’un centenar de sales amb exposicions pertanyents a les èpoques des del gal·loromà fins a la moderna.
El 2000, el Museu Arqueològic de la Catedral de Notre Dame es va afegir al Museu Carnavale.
