Descripció de l'atracció
El monestir de Holy Sign a Red Griva, a la ciutat de Gorokhovets, es va fundar com a monestir masculí, molt probablement el 1598. Fins ara, la qüestió de la data exacta de la fundació del monestir continua sent controvertida. Fonts del període postrevolucionari asseguren que el monestir va ser fundat el 1669 pel comerciant Gorokhovets S. N. Es va permetre a Ershov construir una nova església en honor del signe de la Verge. En les obres d’història local del segle XX, es considera l’any de fundació del monestir 1597-1598.
Al llibre de l’escrivà de la ciutat que figura als registres de 1687 s’assenyala que el 1706 es va construir un monestir a Gorokhovets més enllà del Klyazma. Entre els organitzadors d’aquest monestir, el llibre de l’escribal nomena el comerciant Pyotr Lopukhin, els habitants de la ciutat i els habitants de Gorokhovets. Al principi, tots els edificis eren de fusta i només als segles XVII i XVIII van començar a erigir edificis de pedra. L'església de pedra del Senyal es va construir a costa del comerciant S. Ershov. Semyon Ershov va donar una carta gradual als camperols del monestir, va establir les tradicions d'apicultura i apicultura.
El 1678, el patriarca Joaquim va donar la seva benedicció per la construcció d'una càlida església de fusta al monestir en honor dels apòstols Pere i Pau a petició del constructor del monestir Josep. El temple es va construir el 1685. Però no va durar molt. A l’inventari de 1723 ja no s’esmenta aquest temple. L’església del Senyal de fusta no va durar gaire. Segons l'inventari de 1723, el temple en aquella època ja era de pedra, però es desconeix la data de la seva construcció. L’Església del Senyal de la Mare de Déu és el primer edifici de pedra del districte de Gorokhovets.
El monestir vivia de l'agricultura de subsistència i de l'almoina. Però la seva vida independent va durar poc. El 1723, Pere I va emetre un decret segons el qual el monestir de Znamensky era assignat a l'ermita de la Santa Dormició Florischeva. En aquest moment, hi havia dues esglésies de pedra al monestir: en honor de Joan el Teòleg i Znamenskaya. El monestir també tenia una tanca de fusta amb un campanar sobre les portes sagrades, a sobre hi havia 6 campanes i diverses dependències.
Al monestir hi havia molts estris litúrgics: vestits, icones, llibres. El decret de Pere I es va aplicar només el 1749 i el monestir de Znamensky es va convertir finalment en un pati de l’ermita de Florischeva, passant completament al seu manteniment, i es va utilitzar principalment durant l’arribada dels germans a Gorokhovets.
A finals del segle XVIII, el conjunt del monestir va adquirir el seu aspecte modern. Aquí es va instal·lar un edifici cel·lular de dos pisos, el seu fonament era de pedra i el segon pis era de fusta. El monestir estava envoltat per una tanca de 33 brasses de llarg i 4 brasses d’amplada.
En el període que va des del 1753 fins al 1762, es va afegir un campanar de pedra amb coberta de tenda al temple Znamensky des de l'oest. L'edifici de l'Església del Santíssim Theotokos era un quadrilàter sense pilars de dues alçades, amb un absis de tres parts, que arribava fins a la meitat del volum principal. La quàdruple estava decorada amb pilastres a les cantonades, cornises decoratives fetes de galetes i kokoshniks semicirculars al llarg de la part superior de les parets. Al temple principal del nord hi anava una capella en honor de Joan el Teòleg amb una cúpula de ceba. Les finestres de l'absis, del quadrilàter i de l'altar lateral estaven decorades amb bandes en forma de columnes amb frontons triangulars esquinçats. Des del nord-oest s’adossava un refectori a la capella, que es convertia en un porxo cobert, al seu torn al qual anava la sagristia.
Al segle XIX no es va erigir res més monumental al monestir. Només a finals de segle, durant el lideratge de l’ermita de Florischeva, l’arximandrita Antoni, es van construir diverses noves habitacions residencials i d’utilitat en lloc de ruïnes i es va renovar la decoració interior del temple.
El 1899, el monestir va sofrir una important restauració. Es va reparar el campanar de pedra i es va cobrir amb xapa de ferro galvanitzat; renovat tots els sostres del temple; creus daurades; va restaurar les pintures i frescos dels kliros.
Els elements de decoració de l’església (icones antigues) són especialment valuosos en termes artístics; portes reials pintades del segle XVII; candelers de fusta en forma de rellotge de sorra, finestres de mica.
A l'època soviètica, el monestir va caure en ruïnes. El 1923, juntament amb l’ermita de Florischeva, també es va liquidar el compost Znamenskoye. Es van confiscar tots els béns i es van traslladar els edificis al departament del museu. A la dècada de 1920, l'església va albergar una fàbrica de paper i un magatzem de palla. La destrucció més gran es va produir al monestir als anys seixanta, quan es van adaptar els edificis del temple per a magatzems de finques estatals i un jardí de bestiar. Al mateix temps, la tanca de pedra del monestir va ser destruïda.
El 1994, el monestir va ser retornat a la diòcesi Vladimir-Suzdal, el 24 de juny del mateix any va ser transferit al monestir masculí de la Trinitat-Nicolau Gorokhovets com a esquelet. Es van iniciar les obres de reconstrucció. El 1999, l’esquelet del monestir Trinitat-Nikolsky es va transformar en el monestir de les dones Znamensky.
Avui el monestir continua revifant, hi viuen més de 20 monges. El temple Znamensky ha estat completament restaurat, el campanar del monestir i l'edifici de les cel·les també s'han restaurat. Es van construir l'edifici de l'abat i les dependències.
