Descripció de l'atracció
L'església parroquial de Sant Nicolau, que és una de les principals atraccions de l'estació de Lech, va ser construïda sobre un alt turó sobre el riu el 1390 al lloc d'una capella encara més antiga. Les restes d’una capella de principis del segle XIV van ser descobertes durant les excavacions arqueològiques. La petita capella tenia una nau rectangular i un presbiteri semicircular. Al mateix temps, el 1390, es va erigir el detall arquitectònic més notable d'aquesta església: un massís campanar de 33 metres d'alçada. Rebrà la seva cúpula en forma de ceba el 1694.
A finals del segle XV, l'església de Sant Nicolau es va reconstruir a l'estil gòtic. El 1603 es va reconstruir la nau, mentre que els antics portals gòtics restaven intactes. Una altra reconstrucció de l'església va tenir lloc el 1791.
Des de l’antiguitat, la gent preferia enterrar els seus morts a prop d’aquest temple i ara està envoltat pel cementiri de la ciutat. La nau de l’església està decorada en estil barroc i el cor és d’estil gòtic. El mur sud de la nau amb portal i finestra rodona està decorat amb diversos frescos. A l’esquerra es poden veure les imatges de Sant Cristòfol, pintades per Andreas Mayer al segle XVII, i la Mare de Déu i el Nen de Julius Wechinger, creades el 1933. La pintura de la part dreta del portal es remunta al mateix any. Allà, el talentós artista Martin Hausle representa l’àngel de la guarda i Tobias.
Al nord de la torre hi ha una sagristia de dos pisos amb finestrals. Al cor de l'esquerra es poden veure els frescos gòtics del 1480: "La coronació de la Mare de Déu" i "La Dormició de la Mare de Déu", així com a les llunetes hi ha pintures sobre el tema de la Nativitat i el Renaixement de Jesús Crist.
L’altar major amb quatre columnes va ser realitzat per Josef Clemens Witwer el 1791.
